El dia 27 de maig va morir el Dr. Joaquim Ramis i Coris, un gran pediatre, fill del metge Miquel Ramis Matas (1896–1975).
Nascut el 1928 a Barcelona, llicenciat en Medicina a Barcelona el 1951 i especialitzat en Pediatria, deixeble, del doctor Pere Calafell Gibert, gran referent per a molts dels pediatres catalans. Era un metge de nens que, alhora que s’ocupava del diagnòstic i tractament dels nens malalts, dedicava molta atenció als pares que vivien la malaltia del fill o la filla amb ansietat i angoixa. El seu llibre El vostre fill. Puericultura per als pares (1966), escrit conjuntament amb altres dos reconeguts pediatres, doctors Ripoll i Martínez Callen, indica clarament en el títol la intenció dels autors per escriure’l. Ha estat un best seller per a successives generacions de pares i mares.
Juntament amb el doctor Oriol Casasas Simó, va publicar Metges de nens. Cent anys de pediatria a Catalunya, (1993), referència obligada per qui vulgui saber qui era qui en l’atenció als nens en aquest país.
La seva passió per la llengua catalana el va dur a aconseguir la publicació del Vocabulari mèdic (1974) i del Diccionari Enciclopèdic d’Enciclopèdia Catalana (2015-2021). L’any 1961, va fundar, amb altres persones, la revista juvenil en català Cavall Fort, tot un repte en aquella època, amb la qual molts nens del nostre país s’han aficionat a la lectura.
Va ser un home immensament ocupat, sense pertànyer a cap partit polític, va lluitar, discretament i tossuda pel seu país, la seva llengua i la seva gent. Mai tenia un no per a qualsevol iniciativa per a la qual se li demanava col·laboració.
Cofundador del Centre d'Estudis Hospitalaris el 1965, de l'Agrupació Democràtica de Metges el 1966 i del Centre d'Anàlisi i Programació Sanitàries el 1983; i de les revistes Delta. Quaderns d'Orientació Familiar. Va formar part de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Pediatria. També de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la qual va arribar a ser el president (1995-2002). En aquesta època, va reprendre la publicació d’Annals de Medicina i de Monografies Mèdiques i va iniciar com a president els tràmits per al trasllat de l’Acadèmia a una nova seu a Can Caralleu.
Mai va parar de treballar, mai per a ell, sempre per als altres. President de Mutual Mèdica, organitzador de les activitats culturals del Club Espriu d’Assistència Sanitària. Va acceptar dirigir la Secció col·legial de Metges Sèniors del Col·legi de Metges de Barcelona, secció que va iniciar una activitat incansable d’activitats culturals: conferències, pel·lícules, concerts, excursions, pels metges que havien deixat d’exercir.
Silenciós en els seus mèrits assolits, sempre a punt per ajudar. Sempre positiu. Amb ell, perdem un mestre, un humanista en el més gran sentit de la paraula. Hi perdem un gran i estimat amic.
Ha mort als 95 anys, una vida plena, ben aprofitada, útil al nostre país i a la gent del nostre país, Encara que ell mai va buscar reconeixements, el 1991, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques li va concedir el seu màxim guardó, el premi Jordi Gol i Gurina, que s’atorga per una trajectòria professional i humana excel·lent. El 2001 va rebre la Creu de Sant Jordi, prova de l’estimació que se li tenia; i el 2016, el Col·legi de Metges de Barcelona li va atorgar la Insígnia d’Or de la Professió.