Notícies

La compareixença de Padrós a la cambra havia estat sol·licitada per tots els grups parlamentaris arran de la presentació, el juny de l’any passat, de l’informe elaborat pel Col·legi La precarietat laboral del col·lectiu mèdic. Realitats i propostes. Una de les principals conclusions del treball és que un de cada tres metges en actiu treballa en condicions d’inestabilitat i que aquesta proporció arriba al 50% entre els metges menors de 45 anys, una franja on dos de cada tres professionals són dones. 

Josep Maria Benet ha presentat als diputats de la comissió de Salut un resum de l’informe i ha destacat algunes dades, com ara que el 30% dels contractes temporals tenen una durada inferior a un any i que, entre els metges joves que han acabat el MIR, el 70% són inferiors a sis mesos. 

Padrós ha traduït les dades a exemples concrets que s’estan produint de manera freqüent a la sanitat catalana, tant al sector concertat, com a l’ICS, com a al sector privat”. S’ha referit als contractes per dies i per setmanes (de dilluns a divendres); als contractes de 25 hores setmanals a l’atenció primària per atendre un contingent complet de pacients; als falsos autònoms del sector privat; a convenis que estableixen salaris de 25.000 euros anuals bruts per jornades completes; a les baixes retribucions de les asseguradores privades... Padrós ha denunciat també els contractes per guàrdies en què avisen els metges “d’avui per demà”, convertint els professionals en una mena de “metges fast-food”.

El president del Col·legi ha traslladat als diputats el “risc de fractura generacional” que existeix actualment “si la precarietat es cronifica i no s’ofereixen possibilitats de futur als metges joves”. Padrós ha recordat que no hi ha cap altre servei públic que ajudi més a la cohesió social que la sanitat. “Això ha estat possible gràcies a uns valors que tots hem compartit, però si no som capaços de traspassar aquests valors als metges joves, el risc de fractura existeix”. 

Padrós ha instat tots els grups parlamentaris a buscar línies de consens per protegir el sistema sanitari. Més enllà de la necessitat evident de més recursos per a la sanitat que permetin millorar les retribucions i l0’estabilitat laboral dels professionals, el president del Col·legi, ha defensat l’aposta per formes d’organització que permetin l’autonomia de gestió i la participació dels professionals en la presa de decisions i que s’adaptin millor als canvis sociodemogràfics i a les necessitats reals dels pacients.