WEBMAIL
App CoMB
CONTACTE
ÀREA PRIVADA

Notícies

16 de juny de 2016

El CoMB proposa un Pla de Xoc contra la precarietat laboral

  • El CoMB denuncia que un de cada tres metges treballa en condicions d'inestabilitat
  • Entre el col·lectiu de menys de 45 anys, la inestabilitat laboral afecta la meitat dels professionals, segons un estudi del CoMB 
  • El 25% dels metges joves no tenen feina un cop acabat el MIR. Dels que treballen, el 87% té contracte temporal, la majoria inferior a sis mesos    
El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha presentat aquest matí l’informe La precarietat laboral del col·lectiu mèdic. Realitats i propostes, elaborat pel Gabinet d’Estudis Col·legials. A l’acte informatiu hi han participat Jaume Padrós, president del CoMB; Elvira Bisbe, vicepresidenta del CoMB, i Josep Maria Benet, vicesecretari del CoMB.

L’informe analitza de manera exhaustiva les condicions laborals dels metges, tant del sector sanitari públic com del privat, amb especial atenció al grup dels professionals més joves. Amb l’objectiu de conèixer el nivell de precarietat laboral que afecta el col·lectiu, s’hi recullen dades sobre inserció laboral, tipus i durada dels contractes, grau de pluriocupació, sobrecàrrega de treball, protecció legal i social i nivell d’ingressos. Les dades del treball provenen, principalment, de dues bases documentals: l’informe Necessitats socials i familiars dels col·legiats del CoMB (2014) i l’informe Inserció laboral sobre els MIR (2006-2015).

Un cop constatat el panorama de precarietat laboral (agreujat per la crisi pressupostària que afecta el sector públic i per la concentració i la guerra de preus al sector privat) i identificats els elements que el determinen, el CoMB alerta que cal actuar de manera activa i contundent. Per això, proposa un Pla de Xoc en el qual formula una sèrie de propostes, algunes de les quals adreçades a l’administració, les patronals i els agents del sector salut en general, que permetin revertir una situació que ja dura massa.       

Atur i Inserció laboral 
 
Malgrat que l’atur no és el principal problema del col·lectiu mèdic (només afecta l’1,2% dels col·legiats), els anys de crisi sí que han fet minvar el grau d’inserció laboral dels més joves, ja que actualment tenen feina el 74,3%, mentre que l’any 2006 treballaven el 88,8% (Taula 1 i Gràfic 1).

Entre els metges que treballen, el 6,4% asseguren que estan buscant una altra feina (Taula 1)



Tipologia de contractes

Entre les principals conclusions del treball, destaca la manca d’estabilitat laboral, ja que entre el conjunt de col·legiats (menors de 65 anys), només el 63,3% té un contracte indefinit, un percentatge que es redueix al 48,5% entre els de menys de 45 anys i al 13% en el cas dels metges joves en acabar el MIR (Gràfics 2 i 3).

Cal tenir en compte que els metges que acaben el MIR accedeixen al mercat laboral amb una mitjana d’edat d’uns 30 anys o més, per sobre d’altres titulats. 


 
Durada dels contractes

El 30% dels contractes temporals tenen menys d’un any de durada. (Gràfic 4). Però la situació és especialment alarmant entre els metges més joves, amb un 67% dels contractes temporals inferiors a un any i un increment dels contractes per hores (9,6%) i per dies (5,1%), modalitats pràcticament inexistents abans de la crisi
La temporalitat afecta especialment els joves metges de família. El 97% dels contractes temporals en aquest segment són de menys d’un any de durada. Fins el 40,6% són contractes mensuals, la modalitat més habitual (Gràfic 5).



Pluriocupació i sobrecàrrega de treball

Gairebé el 26% dels metges actius tenen dues feines i prop de l’11% en tenen tres o més. La pluriocupació afecta el 50,1% dels metges homes. (Gràfic 6)


Pel que fa a les hores de treball, el 56% dels col·legiats treballa més de 40 hores setmanals i el 14%, més de 60. (Gràfic 7)

 

Lluny del que succeïa anys enrere, actualment, tenir més d’una feina o treballar moltes hores no acostuma a ser una elecció personal lligada a aspiracions econòmiques o de prestigi professional, sinó una necessitat per assolir els ingressos que abans s’aconseguien amb una feina. 

Percepció de seguretat laboral

El 31,2% dels metges actius manifesten tenir una situació laboral insegura. Aquesta percepció s’enfila fins el 68% en el grup de 30 a 34 anys i no baixa del 20% en cap franja d’edat per sota dels 60 anys. (Gràfic 8). A més el 58,1% dels col·legiats creuen que tenen poques possibilitats de promoció. (Gràfic 9)




Protecció legal

En els darrers anys, han augmentat les males pràctiques contractuals, com ara:
  • Altes a la Seguretat Social de dilluns a divendres i baixa els caps de setmana.
  • Contractes renovables mes a mes.
  • “Beques” post MIR utilitzades per cobrir vacants de llocs de treball de metges adjunts.
  • Ús fraudulent del contracte de prestació de serveis quan les característiques correspondrien a un contracte laboral.         
Persisteixen convenis col·lectius on s’estableixen salaris base extremadament precaris per als metges que s’han negociat sense representació específica del col·lectiu. A tall d’exemple:  

  • Conveni col·lectiu de treball d’establiments sanitaris d’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques: 25.000 euros bruts anuals per jornada completa   
  • Convenio colectivo marco estatal de servicios de atención a las personas dependientes y desarrollo de la promoción de la autonomía personal: 20.000 euros bruts anuals per jornada completa.

Ingressos

El 31% dels col·legiats en edat activa ingressen menys de 2.400 euros mensuals
El 41% dels joves especialistes que treballen en acabar el MIR tenen uns ingressos inferiors als 2.000 euros i el 15%, inferior als 1.500 euros.
El 86,6% dels metges han vist reduït el seu sou amb la crisi: el 38,1%, ingressen entre un 11% i un 20% menys i el 27,6% han patit una reducció superior al 20% (Gràfic 10)


Pel que fa a l’impacte directe de la crisi a les llars dels metges col·legiats, el 27,4% han hagut de buscar una altra feina per completar els ingressos i el 32% han reduït despesa en formació, a banda d’altres afectacions. (Taula 2)


Accions realitzades pel CoMB

  • Monitorització de la situació laboral dels professionals, especialment dels joves, mitjançant enquestes periòdiques i anàlisi de dades
  • Gestió d’ofertes de feina a través de la borsa de treball del CoMB i atenció personalitzada als 2.500 col·legiats inscrits (orientació laboral, reorientació de carrera, etc.). L’any 2015 hi va haver rècord d’ofertes gestionades: 872 ofertes.
  • Atenció jurídica laboral personalitzada per a qüestions relacionades amb contractacions, acomiadaments, retallades, etc. (1.575 consultes durant l’any 2015)
  • Reducció de la quota col·legial de la qual se’n beneficien 1.220 col·legiats en situació d’atur, incapacitat temporal de llarga durada, situació laboral precària, maternitat, etc.        
  • Programa de beques de formació continuada per a metges en situació laboral precària        
  • Actualment, s’està elaborant un pla específic per a col·legiats en situació precària:
    • Anàlisis de les dades per definir accions concretes   
    • Contacte via e-mail o telèfon per detectar necessitats concreteso   
    • Elaboració de propostes ajustables a cada cas (inscripció a la borsa de treball, derivació a altres serveis del CoMB, tutor personalitzat del Servei d’Ocupació del CoMB per fer acompanyament, establiment de convenis amb empreses i entitats, etc.


  1. Des del CoMB reclamem suficiència pressupostària. Al departament de Salut li corresponen, en cas de pròrroga pressupostària, 8.467 milions d’euros (1.120 euros per habitant, un 14,3% menys que el 2010). És el mateix pressupost que fa una dècada, tot i l’encariment dels processos diagnòstics i terapèutics, l’envelliment de la població, l’increment de l’IVA sanitaris, etc. 
  2. Més pressupost hauria de permetre disposar de la plantilla adequada a les necessitats assistencials. La disminució del nombre de metges s’ha traduït en reducció del temps assistencial, augment de les llistes d’espera, sobrecàrrega de treball, etc. Una plantilla adequada s’ha de fer amb una contractació estable i a temps complet, tot comptant amb el potencial dels metges joves i ben formats que ara estem malmetent. 
  3. El CoMB demana a l’administració més esforços per reduir estructures burocràtiques, simplificar el quadre de comandaments i apostar per més autonomia de gestió dels professionals i dels centres. 
  4. El CoMB elaborarà una guia amb criteris de contractació que promoguin l’estabilitat per tal de posar fi a les males pràctiques contractuals i d’oferir estabilitat. 
  5. El CoMB convocarà les patronals (ICS, La Unió, CSC, ACES) per fer-los arribar les conclusions d’aquest treball sobre la situació de precarietat dels metges i per acordar mesures de millora concretes. 
  6. El CoMB també establirà aliances amb els agents socials, professionals i sindicals, (especialment, amb Metges de Catalunya) per avançar en la millora de les condicions laborals dels metges.
  7. El CoMB buscarà la col·laboració de patronals i sindicats per promoure el desenvolupament professional i els mecanismes de promoció dels metges, tan devastats en aquests anys de crisi.
  8. Cal un conveni mèdic per regular les condicions laborals i professionals del metge en un marc negociador propi, diferenciat de la resta de treballadors de la sanitat. Calen reformes legislatives per fer-ho possible.
  9. El CoMB mantindrà les reclamacions a les empreses del sector de l’assegurança lliure perquè garanteixin unes retribucions dignes als metges col·laboradors. 
  10. El CoMB crearà l’Observatori de la precarietat, per tal de monitorar amb eficàcia la situació dels professionals mèdics, detectar problemes i buscar-hi solucions  

Informació als mitjans de comunicació:

Premsa escrita

Ràdio

Televisió

Agències