WEBMAIL
App CoMB
CONTACTE
ÀREA PRIVADA

Notícies

11 de gener de 2017

Joan Rodés: un metge irrepetible amb una vida plena

(Article de Miquel Bruguera)  


La mort del doctor Joan Rodés, no per previsibe i esperada, ha deixat de ser un cop emocional per a tots els que hem conviscut amb ell al llarg de molts anys. Joan Rodés ha estat un metge irrepetible. La seva productivitat va ser enorme, en paral·lel a la seva dedicació al progrés de la medicina a Catalunya i a Espanya.   

Va acumular càrrecs de responsabilitat, en els quals sempre va ser modèlic i més complidor del que s’esperava d’ell. Catedràtic de Medicina, cap d’un servei hospitalari, director mèdic de l’Hospital Clínic de Barcelona i, després, director general. Li va quedar temps encara per ser assessor dels successius ministres de Sanitat des del 2001 i president de totes les societats nacionals i internacionals dedicades a l’estudi de les malalties del fetge i per publicar treballs i editar llibres.   

Va ser el creador de l’especialitat d’Hepatologia a l’Estat espanyol i va projectar al món el treball dels metges i del seu grup de treball, la coneguda Unitat d’Hepatologia del Clínic. Va promoure la investigació clínica i la bàsica, amb la creació a l’Hospital Clínic de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), dedicat a la recerca translacional, a la qual tenien accés tots els metges del Clínic interessats en la investigació, i on podien col·laborar amb científics bàsics.   

El servei d’Hepatologia del Clínic, que ell dirigia amb mà de ferro i guant de seda, ha estat sempre un centre d’acollida de metges clínics i d’investigadors de tots els països de Llatinoamèrica i d’alguns països europeus, amb l’objectiu d’aprendre tècniques i de formar-se en l’especialitat.   

L’examen del seu currículum mostra que va merèixer nombroses distincions i reconeixements que ell amagava amb discreció, perquè, donat el seu carácter senzill, se sentia incòmode davant dels honors.   

Va fer de metge clínic, visitant pacients fins fa un parell d’anys, quan la malaltia pulmonar el va atrapar. Els seus pacients se l’estimaven perquè era afectuós i empàtic i donava una gran confiança, en part perquè era un professional conegut, però, particularment, perquè sabia posar-se a la pell dels pacients i parlar-los en un llenguatge comprensible.   

Joan Rodés ha tingut una vida plena. El seu treball ha estat reconegut pels seus col·legues i per les autoritats sanitàries. La seva obra persisteix. Els seus pacients se l’estimaven. Els seus alumnes i col·laboradors li tenien afecte i confiança. Simplement, hauríem volgut tenir-lo més temps amb nosaltres.