Carlos Magri Massanet

Carlos Magri Massanet

(1939-2024)

Et trobo a faltar doctor Magri; et trobem a faltar. Malgrat que aquestes línies no poden substituir tot el que has fet per nosaltres, quedi palès que has estat un model de persona, d’home, de metge i d’otorrinolaringòleg per a una generació. Moltes gràcies per la teva saviesa.

Marta Sandoval Otorrinolaringòleg i deixeble de Carlos Magri

El doctor Carlos Magri Massanet va néixer a Barcelona l’any 1939 i va estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona. Va entrar dins de la família de l’otorrinolaringologia gràcies al seu oncle, el doctor Lluís Noves, que ja era otorrinolaringòleg. Es va especialitzar a l’Hospital Clínic de Barcelona, a la càtedra del doctor Azoy i, posteriorment, va iniciar la seva carrera professional a l’Hospital de la Creu Roja de l’Hospitalet. Allà hi va establir una escola on, juntament amb el doctor Cavaller, va iniciar la pràctica de l’especialitat. Va començar organitzant el servei i, juntament amb Cavaller i d’altres companys, es va fer càrrec de l’especialitat de tota la zona de referència de L’Hospitalet de Llobregat. Posteriorment, va entrar el doctor Vilas al servei, i quan Cavaller es va jubilar, em vaig unir al grup. Magri va passar de ser el responsable d’organitzar el servei a ser el cap de Servei, un cop l’hospital es va adherir a la XHUP. De Creu Roja va passar a ser l’Hospital General de L’Hospitalet, on es va jubilar l’any 2007.

Magri era abans que res una persona extremament empàtica. T0enia una gran família a la qual dedicava tot el temps que tenia disponible; la seva dona i els seus fills eren el més important per a ell. L’otorrinolaringologia va ser la seva passió; era un home molt educat amb els pacients i amb els companys. Era molt entranyable, tothom se l’estimava, i ell corresponia amb afecte i disposició a ajudar a qui li demanava. A l’hospital va aconseguir que tothom estimés el Servei d’Otorrinolaringologia gràcies a ell. Li haig d’agrair la rebuda que em va fer al seu servei, com ens va tractar tant a mi com a tots els companys, i tota la paciència i dedicació que va mostrar amb mi per ensenyar-me a operar orelles, sempre tenint a la boca aquell “ho estàs fent molt bé” amb què sempre ens animava.

Et trobo a faltar doctor Magri; et trobem a faltar. Malgrat que aquestes línies no poden substituir tot el que has fet per nosaltres, quedi palès que has estat un model de persona, d’home, de metge i d’otorrinolaringòleg per a una generació. Moltes gràcies per la teva saviesa.