Dr. Francesc-Xavier Solé-Balcells
(1924-2014)
Va començar en la Urologia com a resident del professor Antoni Puigvert i ràpidament va destacar pel seu rigor científic, el seu compromís clínic i sobretot quirúrgic; tot això li va permetre guanyar-se el respecte de la comunitat urològica internacional des de molt jove. El doctor Solé-Balcells va ser un referent en la cirurgia urològica. Podem destacar les seves aportacions, com així ho testifiquen els seus nombrosos premis en cirurgia urològica a nivell internacional. En els últims anys, va desenvolupar una intensa activitat periodística i humanística.
Els seus pacients l’estimaven i admiraven pel seu tracte impecable i escalfor humana i sobretot pels seus resultats.
Glosar la trajectòria professional del
doctor Francesc-Xavier Solé-Balcells no és fàcil, però intentaré fer-ho des del
punt de mira de la qualitat que sempre ha demostrat en qualsevol de les seves
aportacions en més de 60 anys d’exercici de la Urologia.
Va començar en la Urologia com a
resident del professor Antoni Puigvert en una Espanya molt diferent a la d’ara.
Ràpidament va destacar pel seu rigor científic, el seu compromís clínic i sobretot
quirúrgic; tot això li va permetre guanyar-se el respecte de la comunitat urològica
internacional des de molt jove. Entre 1970 i 1978 va ser cap del Servei d’Urologia
de l’Hospital Valle Hebron i entre 1978 i 1992 va ser director Assistencial i docent
de la Fundació
Puigvert a Barcelona, on formà entre ambdues escoles més de
100 residents.
Va ser president de l’Associació
Catalana d’Urologia de 1974 a 1978 i president de l’Asociación Española de
Urología de 1982 a 1986. El 1989 se li va atorgar la màxima distinció d’aquesta
associació, la Medalla Francisco Díaz, i el 1998 va rebre la Medalla a la excel·lència
Willy Gregoir de l’European Association of Urology en reconeixement a la seva
aportació al desenvolupament de la Urologia.<
Al llarg de diverses dècades, el doctor
Solé-Balcells va ser un referent en la cirurgia urològica. Podem destacar les seves
aportacions en l’adenomectomia retropúbica, nefrectomia transtoracoabdominal,
trasplantament renal, cistoprostatectomies, reconstrucció vesical, grans limfadenectomies
per càncer testicular, i les seves habilitats per resoldre les més complexes
anomalies estructurals de la via urinària, com així ho testifiquen els seus nombrosos
premis en cirurgia urològica a nivell internacional. Era un gran plaer veure’l
operar amb aquella destresa difícil de superar: una cadència perfecta entre la
velocitat i l’economia de moviments en el camp quirúrgic, el que avui anomenaríem
en la moderna gestió, ser molt eficaç i sobretot eficient.
Molts uròlegs hem tingut la fortuna de
formar-nos al seu costat i de compartir amb ell quiròfan, passis de visita i sessions.
Va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, participant en
activitats docents de l’especialitat urològica fins a l’últim minut de la seva
vida.
En els últims anys, va desenvolupar
una intensa activitat periodística i humanística de la qual podem destacar-ne
els llibres de poesia i les seves conferències sobre temes que, més enllà de la
medicina, li han permès explorar el món de la cultura des de múltiples
vessants.
En infinitat d’ocasions, vam tenir el
privilegi de sentir-lo parlar sobre temes que poc tenen a veure amb la Urologia,
però que ens van permetre comprovar fins a quines dimensions ens pot conduir la
nostra especialitat al llarg de la vida. Aquesta és la dimensió real del doctor
Solé-Balcells, que ens ha deixat després de més de mig segle de travessia per
la Urologia… excap de servei, exdirector, expresident de l’AEU, acadèmic,
periodista, poeta i sempre amic amb qui he compartit taula i estovalles i consells
múltiples de pare a fill.
Els seus pacients l’estimaven i admiraven
pel seu tracte impecable i escalfor humana i sobretot pels seus resultats. Gràcies
mestre, en nom de tots els uròlegs, no sols espanyols sinó a nivell
internacional, per donar-nos i llegar-nos el seu exemple professional, la seva
rectitud, la seva honestedat, la seva generositat i per permetre’ns a tots tenir
l’oportunitat d’acomiadar-nos, amb aquella lucidesa mental que va conservar fins
a l’últim minut i que tots voldríem poder fer-ho com vostè ho ha fet: amb les
botes posades el dia XX d’abril de 2014 als 90 anys.
QEPD i el nostre més sentit condol a la seva esposa
Carmen, els seus fills Javier i Silvia i família.