El passat dijous dia 6 de
juny, va morir en Jacint Reventós i Conti, a la seva casa de Sant Gervasi, envoltat
dels seus tres fills, Anna, Cinto i Maria. Tenia, finalment, la mort que sempre
havia dit que li agradaria tenir, lluny, però, dels hospitals als quals havia
dedicat tota la seva vida professional.
Com escriu ell mateix a
les seves memòries: “Vaig néixer a Barcelona el novembre de 1928 en el si d’una
família benestant. El meu pare era un metge molt conegut a Catalunya, un dels
iniciadors de l’especialitat de tisiologia al país, i gaudia d’enorme prestigi
social.” El pare, Cinto Reventós i Bordoy, va ser regidor i diputat provincial,
i col·laborà amb Prat de la Riba a la Mancomunitat en l’organització de la
sanitat catalana. Sempre ens recordava, també, que el seu avi, l’Isidre
Reventós i Amiguet, havia signat les Bases de Manresa.
A començaments del segle xx, el pare d’en Cinto i un dels seus
germans, de nom Ramon, eren assistents habituals de les tertúlies del cafè dels
Quatre Gats, on varen iniciar una gran amistat amb molts dels seus components
artistes i intel·lectuals, com Santiago Rusiñol, Ramon Casas, Pablo Picasso,
Eugeni d’Ors, Pablo Gargallo, Joaquim Sunyer, i altres.
La seva infantesa
transcorregué sense gaires enrenous, llevat del sotrac que representà per a
tothom la guerra civil espanyola.
Els records d’aquells anys els va plasmar,
conjuntament amb el seu cosí Joan Reventós, en un llibre que porta per títol: Dos infants i una guerra, en el qual els
autors ens presenten sengles relats de com varen viure la guerra civil espanyola,
des dels dos costats, en els quals, per circumstàncies diverses, els va tocar
passar els tres anys que durà.
Amb els antecedents que
ja he esmentat, no és estrany que en Cinto decidís estudiar Medicina, alhora
que la seva vida es vinculava per sempre més a l’art i als artistes, a més de
fer sempre palesa la seva catalanitat en qualsevol dels àmbits en què es
bellugava.
Un cop llicenciat, i amb els antecedents de l’especialitat que tenia
el seu pare, va decidir formar-se en cirurgia toràcica, especialitat mèdica
emergent en aquells moments que, a diferència d’ara, també incloïa la cardíaca.
Es va vincular a cirurgians coneguts que, des de la cirurgia general, estaven
anant cap aquesta subespecialització, com ho foren a Sant Pau, en Tomàs
Lorenzo, deixeble de Corachán, o el doctor Josep Masferrer, a l’Aliança. També
treballà intensament amb el doctor Josep Soler Roig a l’Hospital de Sant Pau.
La inquietud per
formar-se millor i de progressar en les noves tècniques de la cirurgia toràcica
i cardíaca van dur en Cinto a fer diverses estades en centres estrangers,
primer a França —a Lió, concretament—, on va treballar amb el professor Paul
Santy, a l’Hôpital Eduard Herriot. Posteriorment, també féu una estada al
Centre Chirurgical Marie Lannelongue de París, on va poder aprendre els primers
coneixements de la circulació extracorpòria experimental.
No fou fins l’any 1959
que decidí travessar l’Atlàntic per continuar formant-se en centres importants
dels Estats Units. Minneapolis, a l’estat de Minnesota, fou el seu primer
destí. Havia contactat amb el servei de cirurgia cardíaca del doctor Walton C.
Lillehei, a l’University Hospital. Allà, en Cinto continua la seva formació en
cirurgia cardíaca i toràcica, però també es vincula força a la recerca en el
laboratori de cirurgia experimental. Posteriorment, un cop acabada la seva
estada a Minneapolis, completà aquesta formació amb estades més curtes en
altres centres nord-americans, com foren la Mayo Clinic, el Presbiterian
Hospital de Houston o altres hospitals vinculats a la Universitat Johns Hopkins
de Baltimore o a la McGill University de Mont-real, al Canadà (...).