Si volguéssim trobar un metge ideal, el doctor López Colomés en podria ser un bon exemple. En Josep Lluís era un profund coneixedor de la ciència mèdica i una autoritat en la seva especialitat. Però, igualment important, posseïa el que en diem criteri clínic, que és la capacitat d’aplicar amb mesura i saviesa aquesta ciència. Això el feia un consultor habitual per als seus companys, consultes que sempre eren càlides i plenes de senzillesa i proximitat. I aquesta humanitat era la que també s’estenia als seus pacients, a qui tractava amb una especial intel·ligència emocional i amb una compassió, capacitat d’entesa i implicació en els seus problemes, que era totalment irrepetible i un dels valors que la medicina moderna no hauria de deixar perdre.
Totes aquestes qualitats el feien punt de referència per resoldre dilemes ètics, que sempre analitzava i orientava de forma esclaridora, pràctica i, alhora, profundament humana per als pacients i els seus familiars. Sempre calmat, sempre amb el somriure i un punt de simpàtica ironia, totalment net d’ambicions personals i de les dinàmiques, sovint negatives, que generen els qui volen fer una “carrera brillant”, provocava al seu entorn un clima d’amistat, col·laboració i implicació en la medicina que posseïa un valor extraordinari. També val la pena destacar el seu insòlit coratge personal per lluitar amb elegància amb una llarga i cruel malaltia de la qual coneixia be el pronòstic des de bon començament.
Tot aquest conjunt de valors personals i altres que és impossible reflectir en un escrit eren els que li atorgaven una brillantor i una excel·lència excepcionals. Tots els que vàrem tenir el privilegi de ser amb ell, pacients, companys i amics, l’enyorarem.