El 23 d'agost passat de 2019, va morir el doctor Ortega envoltat de la seva família a la qual adorava. Un home bo, un gran metge pediatre i hematòleg.
Nascut a Santacara, un poble de Navarra, pocs mesos abans de la guerra civil, on els seus pares eren mestres. Va passar la seva infància a Santacara i l'any 1944 el seu pare va guanyar una plaça de mestre a Barcelona, ??motiu pel qual es va traslladar tota la família a aquesta ciutat. Era el gran de set germans. Va triar la carrera de medicina i va efectuar els estudis de llicenciatura a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. En finalitzar la carrera va estar treballant durant sis anys a l'Hospital Clínic, primer al servei de transfusions i després al servei de pediatria. Va ser aquí on va conèixer la que seria la seva dona, Carmen, amb qui va formar una excel·lent parella i fruit d'aquest matrimoni han estat quatre fills, viu exemple dels seus pares.
El març de 1966, va tenir el privilegi de formar part d'un grup de metges que van inaugurar el nou hospital infantil de la Seguretat Social, compartint una sala d'hospitalització amb pacients amb problemes hematològics i neoplàsics.
El principal objectiu del doctor Ortega per a la formació d'una unitat d'hematologia va ser, en primer lloc, organitzar un laboratori de citologia hematològica, de coagulació i hemostàsia. En segon lloc, establir protocols de tractament de les leucèmies agudes i, finalment, la formació de residents a l'àrea d’hematologia, tant en el vessant clínic com de laboratori. Els doctors Germán Javier, August Saenz i Joan Tusell van formar part d'aquesta unitat d'hematologia el 1972.
En aquest període es van posar en marxa programes d'estudis diagnòstics i protocols de tractament en les leucèmies agudes de l'infant; programa de tractament precoç domiciliari i prevenció de seqüeles en nens hemofílics i programa de tractament de la talassèmia major en règim d’hipertransfusió i quelació de l'excés de ferro amb desferrioxamina en infusió domiciliària nocturna. Aquests programes s'han prolongat en tot el seu període d'activitat professional. Desenvolupament d'estudis prospectius i protocols multicèntrics en leucèmies agudes limfoblàstiques, dissenyant estudis prospectius aleatoritzats com l'eficàcia de la immunoteràpia; estudi prospectiu per comparar l'eficàcia i toxicitat de dos tractaments del sistema nerviós central per prevenir les recaigudes, així com col·laborador en estudis multicèntrics per a l'elaboració de protocols en el tractament d'hemopaties malignes (PETHEMA).
El 1984 es va posar en marxa la primera unitat de trasplantament de precursors hematopoiètics exclusivament pediàtric, moment en el qual em vaig incorporar al servei, primer com a metge assistent i posteriorment com a metge adjunt. La meva formació postgrau va ser com a metge resident de pediatria amb el professor Manuel Cruz Hernández i, posteriorment, metge resident d’hematologia amb el professor Ciril Rozman, tots dos a l'Hospital Clínic, tenint l'honor de treballar en el servei amb el doctor Ortega fins a la seva jubilació.
Treballador incansable, metge compromès amb els nens i els seus familiars. Exigent amb els seus col·laboradors, però no més del que s'exigia així mateix. Gran capacitat docent, tant per als metges en formació (MIR) en pediatria i hematologia del propi hospital, com per als procedents de l'àmbit nacional, incloent-hi els centres d'oncologia infantil. Referent de l'hematologia infantil espanyola, europea i sobretot en els països llatinoamericans, molts dels quals, després de la seva "passantia", han liderat en els seus hospitals serveis pioners als seus propis països.
Ha participat en tots els fòrums d'hematologia en l'àmbit espanyol i internacional, amb gran aportació científica. No cal enumerar-los, ja que es comptabilitzen per molts centenars.
Aquests dies m'he reunit amb la Carmen, la seva dona, que m'ha facilitat les dades que jo podia desconèixer. Els hem extret de l'últim "currículum" que va redactar l'any 2004.
També hem compartit cartes molt emotives de metges que s'han format amb ell, considerant-lo el seu "mestre" i que sense els seus consells no haurien arribat on són; societats científiques com el PINDA (Programa Infantil Nacional de Drogues Antineoplàsiques), que el mateix dia en què va morir, van fer un reconeixement del doctor Ortega en la reunió anual.
Només vull finalitzar el meu escrit, expressant que he estat una privilegiada d'haver tingut uns mentors que em van facilitar poder anar a treballar amb el doctor Ortega a l'Hospital Vall d'Hebron, com a hematòleg infantil i els anys treballats i viscuts a plena dedicació.
Gràcies "jefe" per haver-me acceptat. Els que l’apreciem no l’oblidem. Descansi en pau.