Bergadà i metge cirurgià, ens has
deixat als 62 anys
Com a professional. dir-te que has
fet honor a la paraula “cirurgià” en tota la seva extensió, excel·lent professional
des dels teus començaments formatius a l’Hospital Clínic de Barcelona, i les
teves etapes professionals a l’Hospital de Bellvitge i la Fundació Althaia de
Manresa i com a cap de Servei de Cirurgia del Hospital Sant Bernabé de Berga,
per allí on has passat has deixat empremta. Cal destacar la teva bona relació amb companys i pacients,
amb aquests últims carregada de
humanitat.
Durant anys hem compartit amb tu
feina, alegries, preocupacions i discrepàncies, en definitiva, tot el que
defineix les relacions socials entre companys. Hem compartit amb tu les teves
aficions, la música, la guitarra elèctrica, els Beatles, les caminades per
aquestes muntanyes del Berguedà que tant t’estimaves, la immensa quantitat de
piscines que has arribat a fer amb la teva afició a la natació i també hem
participat de la teva gran passió: Catalunya.
Vas afrontar la malaltia amb fermesa
i optimisme i fins a l’últim moment ens has mostrat la teva enteresa.
Ens has deixat massa aviat, quan
encara no et tocava. El buit que deixes serà molt difícil d’omplir; et trobem i
et trobarem sempre a faltar.
Albert
Tomàs, president de Metges de Catalunya
_________________________________________________________________________________
Lluís Ballús és un berguedà
de soca-rel que per causes fortuïtes neix a Prats de Lluçanès, el 26-6-1952.
Estudia a la Salle i a l’Acadèmia Farguell de Berga i, posteriorment, medicina
a la UB, on després de ser intern de les càtedres d’anatomia de Taure i de
cirurgia de Piulachs, es llicencia el 13-9-1976. Es col·legia al COMB amb el
número 10.839. Cursa el MIR al Clínic i és professor no numerari d’anatomia I i
II. El 1979 contrau matrimoni amb Rosa Maria Edo, amb qui tindrà dos fills,
Martí i Ignasi. Especialista en cirurgia general i digestiva el 1980 i en
cirurgia de l’aparell digestiu el 1981. Exerceix la cirurgia a Berga des de
finals dels setanta, a l’antic Hospital de Sant Bernabé i, a partir de 1981, a
l’actual edifici.
L’enfrontament amb les velles
formes de funcionament hospitalari i amb les lluites d’interessos que
practiquen grups locals xoquen amb la seva voluntat d’innovació i el 1991 deixa
l’Hospital de Berga i passa a treballar com a cap clínic de cirurgia al Centre
Hospitalari de Manresa, on és l’introductor de la cirurgia laparoscòpica a la
Catalunya central. El 2002 es produeix la darrera fusió hospitalària de Manresa
i la constitució de la Fundació Althaia, i el xoc pel poder entre grups professionals
l’acaben foragitant. El 2006 torna a Berga com a cap del Servei de Cirurgia.
Des d’inicis dels vuitanta tenia en propietat la plaça de Cirurgia General a
l’Ambulatori de la Seguretat Social de Berga, i la de MTE (Mutuam) un temps
després. Paral·lelament va tenir sempre
exercici privat a la seva ciutat. En els darrers anys és patró de l’Hospital de
Sant Bernabé. És especialment hàbil en la cirurgia oberta i laparoscòpica
abdominal, la de la tiroide i l’ano-rectal.
Molt potent en el tracte en la
curta distància, és un mestre en la relació metge-pacient i el seu prestigi al
Berguedà és molt gran. A més de ser un cirurgià molt resolutiu ajuda molta
gent, pacients o no. La seva vocació de servei a altri el du a ser president de
la Junta Comarcal del Berguedà del COMB entre el 1986 i el 2010, i membre de
l’Assemblea de Compromissaris. Inconformista i amb un ric ideari, lluita intensament
en favor dels pacients i dels metges, a vegades exposant-hi la seva seguretat
laboral.
Molt implicat en la cultura,
tradicions i societat local de Berga, pertany a moltes associacions i entitats.
També és músic, intèrpret de guitarra elèctrica i entusiasta de la música rock;
passa per ser membre de diversos conjunts i, a més, durant molts anys és
presentador d’un programa musical de Ràdio Berga.
La seva sensibilitat social,
quasi innata i omnipresent, rep un nou impuls el 2006 quan, en un viatge a l’Índia,
conversa amb Vicenç Ferrer. Després res no serà igual.
L’afany de resoldre els
problemes de les persones més enllà dels murs de l’hospital, el du a participar
en la vida política, que desenvolupa en successius partits polítics
nacionalistes, però cap d’ells satisfà el seu ideari de pedra picada i,
finalment, troba aixopluc en la causa d’Assemblea Nacional Catalana, de la qual
és el primer propagandista i representant al Berguedà, i membre del secretariat
nacional.
Emmalalteix de càncer a
mitjan 2014 i, després d’uns patiments que l’ennobleixen, traspassa a Berga l’11
de febrer de 2015. La manifestació de dol que segueix és multitudinària, en la mateixa
proporció del buit que deixa entre la família i amics, en la professió, a Berga
i a Catalunya.
Els que sempre hem estat
amics i companys del doctor Lluís Ballús demanem que descansi en pau i que el
nostre col·lectiu no oblidi mai un metge exemplar per a la professió i per al
país.
Lluís Guerrero
i Sala, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia
de Medicina de Catalunya