Es tracta d’una narració en primera persona, amb un títol inspirat en una cançó de Sopa de Cabra. La música actua d’eix conductor de la novel·la; és la música lleugera d’entre els anys seixanta i principi de segle.
El narrador és un metge incapacitat per paranoia, que descriu la seva relació amb un excompany de primer any de carrera que ha patit una malaltia. La medicina és omnipresent en el relat.
Les reflexions el porten a retratar la societat de finals del franquisme, l’amistat, els sentiments. El final tràgic d’en Joan i la seva parella l’enfonsen en la patologia psiquiàtrica, que prefereix a la crua realitat.
És una obra ben escrita que es llegeix fàcilment, d’una vegada.