Aquest llibre consta de quaranta narracions breus, petites històries basades en l’experiència d’una vida d’exercici de la Pediatria i en el contrast amb altres formes d’entendre la vida, i esdevenen punt de partida per a la reflexió sobre alguns aspectes de la puericultura i de l’encaix familiar i social de la mainada.
A partir de la constatació de que el tracte als infants no és el correcte i de que l’embaràs i el part comporten un mecanisme de control de la dona i un cert patiment per als més petits, aquestes narracions breus permeten trobar els defectes socials i àdhuc assistencials que cal debatre.
Els límits ètics del suport a la prematuritat extrema ha estat una constant en el pensament de l’autora, que té sòlids coneixements sobre el tema i una pràctica professional que avala el que exposa. La seva lectura és àgil i compta amb notes a peu de pàgina.