3r CPMC

El 3r Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya (CPMC) i l'aprovació de la Declaració de Girona, han estat alguns dels temes més reflectits als mitjans de comunicació. Al novembre a La Vanguardia, Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), demanava "un gran consens polític i social" per aconseguir una sanitat "sostenible i viable" i sense instrumentacions partidistes. El Punt Avui recollia les paraules de Padrós en aquest mateix sentit. A Europa Press, el president del Col·legi assegurava que el sistema sanitari "necessita canvis i recursos". Per la seva banda, Jaume Sellarès, coordinador general del 3r CPMC, declarava a Gaceta Médica que "és important fer ara el Congrés perquè hem patit un període de crisi que ha canviat la societat. La mateixa sociologia dels metges també està canviant; tenim situacions que no eren tan evidents, com el perfil del pacient".

TV3, TVE i 8TV van informar del 3r CPMC als seus informatius. Així mateix, Jaume Padrós va fer sengles entrevistes als magazins informatius matinals de Catalunya Ràdio i RAC1, on explicà que el 3r CPMC tenia com a objectiu "redefinir el metge que la Catalunya del futur necessita". Les agències EFE i ACN, els diaris El Periódico, Ara, El Mundo i La Razón i les publicacions especialitzades Diario Médico i El semanario de Diario Médico van informar també sobre aquest acte. Aquests mateixos mitjans es van fer ressó de la presentació del Congrés el febrer.

La precarietat laboral

Al juny va tenir lloc la presentació en roda de premsa de l'informe del Col·legi La precarietat laboral del col·lectiu mèdic. Realitats i propostes. Jaume Padrós va enunciar que "s'ha produït un deteriorament de la situació laboral dels metges i ara mateix tenen unes condicions laborals extremament preocupants; aquest fet no es pot permetre en un sistema que ha format metges d'excel·lència durant deu anys". És per això, segons afirmava Elvira Bisbe, vicepresidenta del CoMB, que "des del Col·legi reclamem suficiència pressupostària i demanem a l'Administració que faci un esforç més gran per reduir les estructures burocràtiques, simplificar els quadres de comandament i apostar per l'autonomia de gestió dels professionals i dels centres".

Les agències Europa Press, EFE i l'Agència Catalana de Notícies; les edicions digitals dels diaris El Periódico, La Vanguardia i El País; les publicacions digitals sanitàries Diario Médico, Acta Sanitaria i El diari de la sanitat i els mitjans audiovisuals Catalunya Ràdio, Cadena SER, TVE1 i TV3 van publicar el mateix dia de la roda de premsa les seves informacions. D'altres, com les edicions en paper dels diaris Ara, La Vanguardia, El País, El Punt Avui, La Razón i les publicacions especialitzades Diario Médico, Gaceta Médica, El médico interactivo i Redacción Médica, ho van fer l'endemà o en dies posteriors. La Vanguardia va publicar a l'agost una tribuna d'opinió de Jaume Padrós sobre aquest mateix tema.

El secret professional mèdic

A l'abril va tenir lloc la presentació en roda de premsa del document El secret professional mèdic i la protecció a tercers, que partia d'una reflexió sobre l'accident de Germanwings als Alps el març de 2015 per aportar una sèrie de propostes sobre la confidencialitat del secret mèdic. Josep Terés, president de la Comissió de Deontologia del CoMB, defensava que "el secret professional no és un dogma", i que "els seus límits estan ben regulats al codi deontològic, que és d'obligat compliment". Les agències EFE, Europa Press i ACN; els serveis informatius de TV3, 8TV, TVECat, Catalunya Ràdio i RAC1; diaris com La Vanguardia, Ara, El Periódico, El País, El Punt Avui, El Mundo i ABC, i publicacions sanitàries com Diario Médico, Redacción Médica i Gaceta Médica van publicar informacions sobre el tema.

Sistema sanitari

El gener de 2016 es va formar el govern resultant de la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat,que incloïa el nomenament d'Antoni Comín com a conseller de Salut. En declaracions a mitjans com TV3, Catalunya Ràdio, El Periódico, Diario Médico, Gaceta Médica i Expansión, Jaume Padrós expressava el seu desig que "es recuperi el pressupost d'abans de la crisi i que s'apoderi més els clínics i es redueixin estructures burocràtiques".

En una entrevista al diari Ara al març va afirmar que els metges estan "indignats, preocupats i amb incertesa" per tal com el debat sobre la sanitat "peca de partidista". La Vanguardia publicava a l'abril una entrevista a "La Contra" on Padrós reclamava "poder d'autonomia real als metges assistencials". També a l'abril, Lluís Esteve, tresorer del Col·legi de Metges de Barcelona, defensava a El País que "si oferim participació als professionals en el disseny i desenvolupament de les mesures, podrem millorar la situació actual."

A l'octubre, a La Vanguardia, Padrós explicava que "no es pot qüestionar amb dogmatismes un model que funciona".

Assegurança Lliure

El Col·legi de Metges va denunciar en una roda de premsa celebrada al gener de 2016 "tres amenaces importants" en el sector de les companyies d'assegurances sanitàries que "posen en perill la qualitat assistencial". Van informar sobre aquesta roda de premsa les agències EFE, Europa Press i ACN, els diaris La Vanguardia, El Periódico, Ara, El Punt Avui i Expansión, i les publicacions electròniques Diario Médico i Vilaweb.

Llistes d'espera

El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya va fer arribar al juliol un document al Departament de Salut on es recollien una sèrie de reflexions i propostes per reduir les llistes d'espera, entre les quals es destacaven la crida a buscar "un consens imprescindible" per aconseguir "un pressupost adequat". Van publicar informacions sobre aquest document l'ACN, El Punt Avui, Diario Médico, Gaceta Médica, Redacción Médica i El diari de la sanitat.

Salut pública i vacunacions

Antoni Trilla i Magda Campins, vocals de la Junta de Govern del Col·legi de Metges, van fer declaracions a diversos mitjans per contextualitzar l'aparició de diversos casos de malalties infeccioses i incidir en la importància de la vacunació com a eina essencial de salut i prevenció. Al setembre, Trilla i Campins van informar a RAC1 i La Vanguardia sobre l'enterovirus; al novembre, Trilla advocava a La Vanguardia per "reconsiderar sense demora la decisió de no incloure la vacuna antimeningocòccica B en el calendari de vacunacions espanyol".

Així mateix, Gustavo Tolchinsky declarava al desembre a Diario Médico que els darrers dos anys s'havien obert expedients a tres metges per divulgar opinions antivacunes.

Refugiats

La Junta de Govern del Col·legi de Metges va fer un manifest al març on expressava la seva "indignació i consternació per la greu crisi humanitària", al mateix temps que denunciava "els atacs permanents i salvatges que pateixen metges i sanitaris en l'exercici de la seva professió als escenaris bèl·lics i als camps de refugiats". EFE, LaVanguardia. com i La Razón van publicar notícies relatives a aquest manifest.

Al maig, les agències Europa Press i EFE, i les edicions digitals dels diaris Ara, El País, El Periódico i La Vanguardia van fer-se ressò del Document de Posició del Col·legi davant dels reiterats atacs a hospitals i altres serveis sanitaris en zones de conflicte.

Agressions

Amb motiu del Dia nacional contra les agressions a professionals sanitaris, celebrat al març, el Col·legi va emetre una nota on informava de l'activitat de la Unitat Integral de Violència Contra el Metge (UIVCM). La Cadena SER, EFE, LaVanguardia.com i ElPuntAvui. cat informaven d'aquesta "xacra".

Actes comarcals

Els principals mitjans que van publicar informacions sobre les activitats de les juntes comarcals són La Vanguardia, El Punt Avui, Nació Digital, Regió 7, El 9 Nou, Elsetmanari. cat, Diari de Sabadell, ETV, Segre i RTV Vilafranca, entre d'altres.