Jaume Sellarès
Vicepresident del CoMB
Propostes per reduir les llistes d'espera
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) insisteix a demanar que el debat sobre les llistes d'espera se situï dins del rigor i l'objectivitat, amb visió global i constructiva i fugint de situacions particulars i de debats partidistes
La manca d'aprovació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, el maig de 2016, va provocar una pròrroga pressupostària que va afectar molt negativament la millora de la gestió de les llistes d'espera, atès que el Departament de Salut no va disposar dels recursos econòmics previstos. Aquesta situació va fer que el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) elaborés i fes arribar al conseller, Antoni Comín, el document Reflexions i propostes del CCMC sobre les llistes d'espera, amb la voluntat de contribuir i col· laborar de manera activa a l'objectiu de reduir les llistes d'espera de la sanitat pública, sempre apostant per obtenir un finançament adequat per assolir els objectius de sostenibilitat del sistema sanitari.
Les llistes d'espera, que, en si mateixes, constitueixen un instrument de caràcter tècnic de planificació del treball i de gestió adequada dels recursos, apareixen de manera recurrent al debat públic. El CCMC proposa un abordatge multifactorial de la gestió de les llistes d'espera, així com un sistema de consens i de priorització clínica basat en la informació al ciutadà, la necessitat d'atendre sempre en primer lloc els malalts que més ho necessitin, la reducció de la burocratització i una més gran autonomia i capacitat de decisió per als professionals.
Altres propostes del CCMC són reduir la variabilitat diagnòstic/terapèutica a l'hora de fer indicacions i adequar-se a l'evidència mitjançant l'ús de protocols i guies consensuats; millorar la coordinació entre nivells assistencials i fixar el paper clau de l'atenció primària en el procés diagnòstic i de priorització; millorar la continuïtat assistencial i evitar la demora excessiva en la resolució d'altres procediments que no compten amb temps de garantia (però que poden ser més transcendents per a la salut del pacient), i incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació, com també procediments que han demostrat ser eficaços (cirurgia major ambulatòria, consultes d'alta resolució, etc.).