Marc Soler
Director general corporatiu
Preveure la necessitat de metges
Fa anys que el Col·legi alerta públicament de la necessitat de prendre algunes decisions estratègiques en relació amb el nombre de metges que el país necessita i, més en concret, les comarques de Barcelona. Les decisions s'han de prendre en els àmbits en què puguem tenir capacitat real d'incidir i, sobretot, tenint en compte un context en el qual, a curt i mig termini, es preveu un nombre molt important de jubilacions (vegeu quadre adjunt).
No podem incidir en l'envelliment progressiu de la població. Tampoc en l'aparició de noves malalties i en la desaparició d'altres, o en l'evolució de les tecnologies en l'àmbit assistencial i de la informació que, progressivament, aniran comportant canvis substancials en la manera d'exercir la medicina. Tots aquests són aspectes que depassen la nostra capacitat a l'hora de poder preveure les necessitats de metges al país.
Però l'Administració sanitària, les organitzacions assistencials, les societats científiques i els col·legis professionals hem de començar a fer propostes que permetin fer previsions, a curt i mitjà termini, i planificar el nombre de metges que necessitem. En els últims 10 anys, hem suplert el dèficit de metges amb una vinguda molt important de professionals extracomunitaris que provenen, majoritàriament, de països de Sud-Amèrica.
Hi ha aspectes concrets que hem de resoldre de manera imminent. El primer, establir mesures que permetin un sistema sanitari més flexible, amb menys burocràcia i més autonomia, que permeti als metges ser més resolutius. Segon, millorar les condicions laborals i retributives, incorporant noves mesures d'incentivació a la resolució dels problemes dels nostres pacients. Tercer, augmentar lleugerament el nombre de places de medicina i, de manera més important, de places MIR, així com promoure la troncalitat com a mesura que ha de permetre flexibilitzar el sistema d'especialització. I quart, afavorir un sistema de jubilacions més flexible capaç d'adaptar- se, tant a les necessitats organitzatives del sistema sanitari, com al perfil i a la situació de cada professional concret. Cal començar, per tant, a prendre decisions davant d'uns reptes que són imminents.