Davant d'una eventual regulació de l'eutanàsia a l'Estat espanyol, el Col·legi de Metges de Barcelona va aprovar l'any 2018 el Document de Posició sobre "L'assistència a persones en situació de final de vida", en el qual defensa que, en paral·lel a aquest debat, s'hauria de garantir a tot l'Estat l'atenció pal·liativa integral a les persones que es troben en situació de final de vida, condició que en aquests moments no es compleix.

Al document es concreten cinc conclusions que centren la posició del CoMB:

1. El debat sobre l'eventual regulació i despenalització de l'eutanàsia no és únicament mèdic, sinó social, ètic i polític. Per tant, correspon a la societat concretar-lo a través dels seus representants democràtics.

2. La regulació hauria de ser garantista de drets i proporcionar seguretat jurídica a tots els implicats. Hauria de tenir en compte el dret a l'objecció de consciència dels professionals sanitaris, així com la participació de metges assistencials al si dels comitès o òrgans que hagin de prendre decisions respecte a les peticions d'ajut a morir.

3. Amb independència de l'orientació que els legisladors vulguin donar al reconeixement del dret a l'autonomia del pacient en situació terminal o de greu discapacitat, és imprescindible que aquesta iniciativa també suposi un impuls i abordatge de l'accés dels pacients que es troben en un procés de final de vida a una atenció integral pal·liativa de qualitat i digna, des d'una perspectiva de recursos materials, humans i assegurant l'equitat en l'accés.

4. Catalunya ha desplegat un sistema d'atenció als malalts terminals oncològics que ha comptat amb el lideratge dels professionals sanitaris i ha esdevingut un model de reconegut prestigi i referència mundial en aquest àmbit, segons l'OMS. Malgrat que algunes comunitats autònomes també han desplegat el mateix model, encara hi ha molta població al conjunt de l'Estat espanyol que no se'n beneficia.

5. La prioritat en aquests moments també s'ha de centrar a donar una resposta adequada per a les persones amb malalties avançades no oncològiques en situació de final de vida. Per tant, els poders públics i els responsables d'institucions i organitzacions sanitàries i assistencials haurien de prioritzar recursos econòmics i formatius per fer-ho possible. Igualment, el conjunt d'organitzacions professionals han d'incentivar que se situï com a eix prioritari de la formació específica (incloent-hi els aspectes bioètics i de gestió) per assolir una atenció de final de vida de qualitat.

Autors del document

Josep Terés (coordinador), Xavier Busquets, Lluís Cabré, Jordi Craven-Bartle, Montserrat Espier, Benito Fontecha, Esther Limón, Mercedes Martínez, Anna Olivé, Jaume Padrós, Montserrat Perelló i Gustavo Tolchinksy.