MARC SOLER | Director general corporatiu
Alertes que cal afrontar
En els darrers informes anuals hem anat cridant l'atenció sobre diferents fets rellevants al voltant de la demografia mèdica, principalment sobre l'envelliment progressiu dels professionals i la disminució de l'edat de jubilació, a més de l'augment continuat d'incorporacions de metges nascuts a l'estranger.
La confluència d'aquests factors contribueix a generar una situació complexa al mercat laboral mèdic. Una dada il·lustrativa és que, l'any passat, des del Servei d'Ocupació del CoMB, vàrem gestionar 1.350 ofertes de treball (el doble que ara fa sis anys). Les organitzacions i els centres sanitaris fan mans i mànigues per cobrir les seves vacants.
Com hem anat dient darrerament, les causes que no es cobreixin tots els llocs de treball són diverses: retribucions baixes, contractes precaris, elevada pressió assistencial, organitzacions sanitàries molt burocratitzades, dispersió territorial, dificultats de conciliació i d'accés a la formació continuada, etc.
No podem perdre de vista que, entre els propers vuit i deu anys, es jubilarà aproximadament una quarta part de la col·legiació. En aquest context, el CoMB ha volgut conèixer la situació i vivències dels metges que s'han jubilat recentment. Segons les nostres enquestes, la meitat dels metges que s'han jubilat els darrers dos anys haurien continuat exercint si les organitzacions i centres on treballaven haguessin facilitat mesures de flexibilitat i autonomia, així com de reconeixement professional. Només cal revisar la situació retributiva dels metges sèniors i comparar-la amb la pensió de jubilació per comprendre la situació.
Una vegada identificades les causes, les solucions passen per introduir més flexibilitat al sistema i més capacitat organitzativa dels equips assistencials. En definitiva, més autonomia professional. També cal menys rigidesa en l'oferta de places a les facultats de medicina: fóra convenient augmentar temporalment (almenys els propers 3 o 4 anys) el nombre d'alumnes, d'acord amb les previsions de jubilació i un augment significatiu de les places MIR.
Per cert, no hauríem de perdre de vista que la taxa de metges assistencials en actiu per 1.000 habitants, l'any 2016, a Catalunya era de 3,92, per sobre de la mitjana europea, que era de 3,45.