Cas de diftèria a Catalunya, el primer des de 1983
A Catalunya no es diagnosticava cap cas de diftèria des de 1983. Aquesta malaltia infecciosa es produeix pel bacteri Corynebacterium diphteriae i es transmet per les secrecions respiratòries, la tos i els esternuts. La diftèria té un període d'incubació d'entre 2 i 7 dies i els símptomes característics són: dolor a la faringe, febre i mal estar general. El bacteri fabrica una toxina molt potent que pot provocar l'aparició de membranes molt espesses i sagnants a la gola que produeixen dificultat respiratòria, així com problemes cardíacs i neurològics.
La vacuna que protegeix als infants dels efectes de la toxina està inclosa en el calendari de vacunacions sistemàtiques i consisteix en sis dosis que s'administren d'una en una als 2, 4 i 6 mesos de vida dels infants i la resta abans dels 14-16 anys. L'eficàcia clínica de la vacuna és del 95-97%, tot i que es recomanable fer revacunacions periòdiques als 40 i als 65 anys. Si s'està en un grup d'alt risc, la revacunació s'ha de fer cada 10 anys.
En cas de contagi, el tractament es basa en l'administració d'antibiòtics per eliminar el bacteri i d'antitoxina diftèrica. La taxa de mortalitat és del 10%. No obstant, cal recordar que més del 90% dels infants i adults de Catalunya i l'Estat espanyol estan vacunats contra la diftèria. Això crea un efecte d'immunitat de grup, és a dir, els vacunats protegeixen els no vacunats i es pot controlar la malaltia.
En relació al seguiment del calendari de vacunacions sistemàtiques, el COMB vol remarcar als professionals sanitaris que han d'exercir la seva tasca seguint sempre els criteris de la bona praxi; i als ciutadans, que han de seguir les recomanacions dels professionals de la salut i si tenen qualsevol dubte han de consultar al seu metge.