Salut Pública

ENTEROVIRUS: Informació d'interès

Els enterovirus són un gènere de virus ARN que circulen àmpliament entre la població i afecten milions de persones en tot el món cada any. Aquest gènere de virus inclou més de 100 serotips diferents que són responsables de quadres diversos, comuns en la població infantil. Majoritàriament produeixen quadres lleus i autolimitats i sovint les infeccions són asimptomàtiques. No obstant, en determinades ocasiones s'han observat quadres neurològics més greus. Les infeccions per enterovirus es transmeten per via fecal-oral i respiratòria.

Agenda

Enterovirus: de la levitat a la pell a la gravetat al sistema nerviós central 13 de juny de 2016, 18 hores – Sala 10 de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques

Protocols d'actuació per a professionals

Protocol: "Quadres neurològics aguts per enterovirus en població pediàtrica" - Sub-direcció General de Vigilància i Resposta a Emergències de Salut Pública/Departament de Salut- juny 2016

Actualitat

Comunicat del Departament de Salut sobre enterovirus - Departament de Salut - 13/09/2016
Comunicat de premsa sobre enterovirus - Departament de Salut - 22/06/2016
Nota de Premsa: 12 infants ingressats amb afectacions neurològiques agudes per enterovirus - Departament de Salut - 21/06/2016
Nota de Premsa: 22 infants ingressats amb afectacions neurològiques agudes per enterovirus - Departament de Salut - 07/06/2016
Nota de Premsa: Es manté en 19 el nombre d'infants ingressats amb afectacions neurològiques per enterovirus - Departament de Salut - 03/06/2016
Nota de Premsa: 19 infants ingressats amb afectacions neurològiques per enterovirus - Departament de Salut - 30/05/2016
Nota de Premsa: Salut confirma que no hi ha cap cas nou per enterovirus amb afectació neurològica - Departament de Salut - 23/05/2016

Els enterovirus no polio inclouen més de 100 serotips diferents i són responsables de quadres diversos, comuns en la població infantil, produint de forma freqüent una malaltia febril inespecífica de caràcter lleu. Altres manifestacions freqüents inclouen: faringitis, estomatitis, exantema, símptomes gastrointestinals i meningitis asèptica. Habitualment, l'evolució d'aquestes infeccions és lleu, autolimitada i sense seqüeles. En ocasions, s'ha observat l'aparició de quadres neurològics més greus.

Les infeccions per enterovirus tenen una distribució mundial i, en el nostre entorn, predominen durant l'estiu i la tardor. Es transmeten fonamentalment per via fecal-oral i respiratòria. Les persones amb infeccions asimptomàtiques també poden excretar el virus.

Què són

Els enterovirus són un gènere de virus ARN que circulen àmpliament entre la població i afecten milions de persones en tot el món cada any. Aquest gènere de virus inclou més de 100 serotips diferents que són responsables de quadres diversos, comuns en la població infantil. Majoritàriament produeixen quadres lleus i autolimitats i sovint les infeccions són asimptomàtiques. Les infeccions per enterovirus es transmeten fonamentalment per via fecal-oral i respiratòria i predominen durant l'estiu i la tardor. Les persones amb infeccions asimptomàtiques també poden excretar el virus.

Símptomes

Aquests virus causen amb freqüència una malaltia febril inespecífica lleu i autolimitada que sovint acaba produint infeccions asimptomàtiques. Els símptomes dels quadres que ocasionen més freqüentment poden incloure febre, secreció nasal, esternuts, tos, erupcions a la pell, butllofes a la boca, malestar general i dolors musculars. També poden causar altres quadres que són: faringitis, símptomes gastrointestinals i meningitis asèptica. En ocasions, s'ha observat l'aparició de quadres neurològics més greus.

Tractament

Les persones amb malaltia lleu causada per enterovirus normalment només necessiten tractament dels símptomes. Generalment, es recuperen completament. No obstant això, algunes malalties causades per enterovirus poden requerir hospitalització i administració del tractament recomanat en cada cas.

Mesures de prevenció i control

És d'especial rellevància el manteniment de mesures higièniques estrictes, amb especial atenció al rentat de mans e higiene dels nens i altres persones infectades i els seus convivents.

En el cas de pacients hospitalitzats, manteniment d'estrictes mesures higièniques per part del personal sanitari i els familiars, restringint les visites i mantenint les precaucions per evitar la transmissió respiratòria i fecal-oral.

Rentar freqüentment les mans amb aigua i sabó o solucions alcòholiques, especialment després d'anar al lavabo i canviar bolquers
Evitar contacte estret amb persones infectades
Evitar la transmissió respiratòria cobrint-se en tossir o esternudar amb un mocador d'un sol ús o la part interna del colze, no amb les mans.
Netejar i desinfectar freqüentment les superfícies que puguin haver estat contaminades
Romandre a casa durant la malaltia i evitar que els nens malalts assisteixin a l'escola

Quan cal consultar al pediatre

S'ha de considerar realitzar una consulta al pediatre el més aviat possible davant d'aquestes circumstàncies:

En menors de 3 mesos, sempre que hi hagi febre.
Aparició de taques a la pell, especialment si són de color vermell fosc, i no desapareixen al passar la ma per sobre d'elles (petèquies).
Febre va acompanyada de vòmits.
Mal de cap persistent.
Somnolència (el nen dorm continuament).
Irritabilitat i canvis de caràcter.
El nen té convulsions.
El nen té dificultat respiratòria.
Hi ha altres símptomes rellevants: tos, diarrea, dolor muscultar o articular important.
La febre dura més de tres dies.

Més informació

Per a més informació, podeu trucar al 061 CatSalut Respon, on us atendran les 24 hores del dia, tots els dies de l'any.

Font: Canal Salut - Generalitat de Catalunya / Dr. Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona

Enllaços als organismes nacionals i internacionals de referència

Generalitat de Catalunya - Departament de Salut

Generalitat de Catalunya - Canal Salut

Enterovirus

Societat Catalana de Pediatria

Quadres neurològics aguts per enterovirus en població pediàtrica

Centers for Disease Control and Prevention (CDC)

Health Alert

European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC)

Enteroviruses

Health direct Australia

Enterovirus infections

1.- Què són els enterovirus?

Què en sabem?
Els enterovirus són un grup de virus, del gènere Picornavirus, dels quals se'n coneixen un centenar, i es classifiquen en 4 espècies (A, B, C, D). Són molt comuns i causen milions d'infeccions cada any, sobretot en nens petits.
Són virus que es troben a les secrecions respiratòries i a la femta de les persones infectades.
La majoria de persones infectades no presenten símptomes o, en el cas de fer-ho, els símptomes són lleus, en forma de refredat, faringitis, estomatitis, infecció respiratòria o gastrointestinal, i exantema. En alguns pocs casos es poden presentar complicacions, amb afectació respiratòria greu, miopericarditis, miositis i alteracions neurològiques (meningitis asèptica, encefalitis, paràlisi flàccida aguda). Els nounats tenen un risc més elevat de desenvolupar una infecció greu, en forma de sèpsia i meningoencefalitis.
Qualsevol pot resultar infectat per aquests virus, però els nens són els més susceptibles.

2.- D'on venen i on els podem trobar?

Què en sabem?
Els enterovirus conviuen normalment entre nosaltres. Es caracteritzen perquè la seva distribució és universal i poden ocasionar infeccions durant tot l'any, encara que en àrees geogràfiques amb climes temperats són més freqüents a l'estiu i a la tardor.
Cada any es comuniquen brots d'aquesta infecció als diferents països del món. Als darrers anys, s'han descrit brots importants per alguns subtipus concrets, com el EV-D68 als EUA i Canadà, que va produir infeccions respiratòries greus, en especial en nens asmàtics, i el EV-A71 a països asiàtics, Europa i Austràlia més relacionat amb manifestacions neurològiques.

3.- Com es transmeten?

Què en sabem?
Es transmeten per via fecal-oral (a través de les mans) i per les secrecions respiratòries.
Una persona asimptomàtica pot excretar els virus.
En la majoria de casos es troben a la faringe la primera setmana després de l'inici del quadre clínic i en la femta fins a 2-3 setmanes, encara que en alguns casos aquests períodes es poden allargar.
Els enterovirus poden sobreviure bé en superfícies inanimades, fet que afavoreix la transmissió per fòmits (objectes, mobles, llençols, roba, etc...).

4.- Quin es el quadre clínic?

Què en sabem?
El període d'incubació és curt (entre 3 i 10 dies).
Els enterovirus (EV) causen amb freqüència una malaltia febril inespecífica, lleu i autolimitada. Molt sovint pot ser fins i tot una infecció asimptomàtica. Entre els símptomes dels quadres clínics que ocasionen més freqüentment els enterovirus s'inclouen: febre, secreció nasal, esternuts, tos, erupcions a la pell, butllofes a la boca, malestar general i dolors musculars.
També poden causar altres quadres clínics, com faringitis, símptomes gastrointestinals i meningitis asèptica.

5.- Hi ha complicacions?

Què en sabem?
Les complicacions o quadres greus són molt infreqüents.
A vegades, s'ha observat l'aparició de miocarditis i quadres pulmonars greus (associats de vegades amb l'EV-D68; especialment en nens asmàtics). També estan descrits quadres neurològics greus (atàxia, meningoencefalitis, paràlisi flàccida) associats al EV-D68 i més encara al EV- A71, que solen aparèixer al cap de poques hores de l'inici del quadre.
Què creiem?
Sembla que les complicacions neurològiques podrien tenir més a veure amb la pròpia reacció immunitària davant la infecció per EV. L'evolució en la majoria de casos és ràpida i amb bona recuperació, tot i que hi ha casos (excepcionals) descrits amb seqüeles.

6.- Quin tractament hi ha?

Què en sabem?
No tenim tractament específic per a aquesta infecció. No tenim tampoc una vacuna disponible.
Què creiem?
L'experiència derivada de l'atenció als casos més greus o complicats indica que l'ús d'immunoglobulines i de corticoides a altes dosis és l'opció terapèutica més raonable (veure el protocol de GenCat).

7.- Com podem prevenir les infeccions per enterovirus?

Què en sabem?
No disposem encara d'una vacuna per fer front a aquesta infecció.
La manera de prevenir–la, tenint en compte que la majoria de casos no presenta símptomes, consisteix a extremar la higiene i la neteja. Per aquest motiu, hauríem de ser especialment curosos a l'hora seguir les normes d'higiene habituals tant al domicili propi, com a la feina o a l'escola, així com als llocs de lleure.
Ens podem protegir de la infecció i, molt important, protegir als altres seguint les següents recomanacions:
1. Rentar-se les mans, sovint, amb aigua i sabó, o amb solució alcohòlica especialment abans de menjar, després d'anar el bany o de canviar els bolquers.
2. Evitar el contacte proper amb persones que estan malaltes i netejar i desinfectar freqüentment les superfícies que poden haver tocat.
3. Utilitzar mocadors de paper, si tenim un refredat o una malaltia respiratòria, i llençar-los a la paperera després del seu ús, així com rentar-se les mans seguidament.
Què creiem?
Hi ha alguns estudis preliminars i assaigs clínics que fan possible pensar en la possibilitat de disposar d'una vacuna en un futur a mitjà termini, tot i que és possible que només ofereixi protecció enfront de determinats tipus d'enterovirus.

8.- Per què ha arribat a Catalunya?

Què en sabem?
A Catalunya s'ha detectat un augment de casos en nens amb infecció per enterovirus i complicacions neurològiques, la majoria lleus i amb bona evolució clínica. Estem en "temporada" d'enterovirus (inici de l'estiu fins a la tardor).
Els enterovirus, i en concret el EV-A71, circula per la UE i en anteriors ocasions ha arribat també a Espanya. La figura següent il·lustra la distribució geogràfica de l'EV-A71 subtipus C1 (verd) i C2 (blau) a la UE (i en relació a casos provinents d'Àsia) entre 1998 i 2011 (Eurosurveillance 2015; 20 (34): 1-13)

AUS: Australia; AUT: Austria; DEU: Alemanya; ESP: Espanya; FIN: Finlandia; FRA: França; GBR: Regne Unit; GEO: Georgia; HRV: Croacia; HUN: Hungria; JPN: Japó; MYS: Malaisia; NLD: Holanda; RUS: Rusia; SGP: Singapur; THA: Tailandia.
Que creiem?
És possible que hi hagi molts més casos d'infecció per enterovirus entre la població general, la majoria benignes o asimptomàtics. És possible també que alguns d'aquests casos es deguin a la soca A71 i, per tant, en haver-hi molts, detectem un percentatge baix de casos amb complicacions neurològiques. No sabem si a altres indrets de l'Estat Espanyol o als països veïns de la UE hi ha ara més circulació del virus, i avui dia no s'han comunicat brots o epidèmies similars al nostre entorn.

9.- Estem davant d'un brot o epidèmia?

Què en sabem?
Aquest augment enregistrat de casos en nens amb complicacions neurològiques per damunt de l'esperat, localitzat en un període de temps i lloc concrets, fa pensar en un probable brot o epidèmia.

10.- Que passa si estic embarassada o en període de lactància?

Què en sabem?
Les embarassades poden resultar exposades al virus de la mateixa manera que la resta de la població i poden adquirir la infecció, però la majoria d'embarassades infectades no desenvolupen la malaltia o presenten símptomes lleus.
No hi ha evidència que els virus es transmetin a través de la llet materna.
Què creiem?
En aquest moment no hi ha evidència que les embarassades afectades per aquests virus presentin complicacions que puguin afectar el fetus.

11.- I a l'escola, que s'ha de fer?

Què en sabem?
A les escoles és on es concentren el nombre més gran de persones (nens) susceptibles a la infecció, per la qual cosa és on haurem de fer més èmfasi en l'aplicació de mesures de prevenció i en extremar mesures que ja es recomanen per la prevenció d'altres infeccions.

1. Que els alumnes facin higiene de mans abans d'entrar a la classe, després de sortir-ne, després d'anar al bany, abans i després de menjar i abans i després d'aquelles activitats que el centre consideri.
2. Per facilitar la higiene de mans, es poden posar dispensadors de solucions alcohòliques a les classes, lavabos, menjadors i sales comunitàries, així com en els llocs que la direcció de l'escola consideri convenient.
3. S'haurà d'extremar la neteja de classes, lavabos i espais comunitaris.
4. Els nens malalts no poden assistir a classe i hauran de quedar-se a casa fins a la resolució dels símptomes.

12.- Com pot evolucionar aquesta situació?

Què en sabem?
Sabem que en altres situacions similars el EV-A71 s'ha quedat llargues temporades (amb entrada i re-entrada dels virus) en un mateix territori, fet que fa més important encara reforçar la vigilància epidemiològica.
El virus ha causat brots de malaltia neurològica a Àsia, Austràlia i a diferents països de la UE. A Alemanya, un estudi va determinar que el 12% dels nens de menys de 5 anys i el 50% dels adults tenen anticossos enfront del EV-A71, fet que suggereix l'existència de moltes infeccions benignes i no diagnosticades entre la població general.
Què creiem?
És possible que en un primer moment, i degut en part a la millora de la vigilància, el nombre de casos pugui augmentar.
Posteriorment, si se segueixen les mesures de prevenció recomanades, és possible que la situació quedi sota control i alhora, un cop acabi la "temporada" (finals de la tardor) els enterovirus circulin menys o deixin de circular fins a la pròxima temporada.
Si el nombre d'infectats és molt alt, també ho serà el nombre de persones immunitzades, de manera que a poc a poc s'anirà reduint el nombre de persones susceptibles a la malaltia.

Font: Dr. Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, Dra. Magda Campins, Cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, i Dra. Anna Vilella, epidemiòloga del Servei de Medicina Preventiva de l'Hospital Clínic de Barcelona

14 de setembre

Dr. Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, a La Vanguardia: "Antoni Trilla dice que "no tenemos que estar preocupados" por el enterovirus"

20 de maig

Dr. Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, a La Vanguardia: "¿Cuándo me tengo que preocupar si mi hijo tiene fiebre?"

19 de maig

Dr. Ferran Moraga-Llop, president de la Societat Catalana de Pediatria, a Notícies en Xarxa (La Xarxa): edició matí (minut 8'30")
Dr. Antoni Trilla, cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic de Barcelona, a La Vanguardia: "¿Por qué algunos virus aparecen en algunas épocas del año?"

18 de maig

Dra. Magda Campins, Cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, a Els Matins de TV3: "Quins són el símptomes de l'enterovirus que ens han d'alertar?"