El virus Zika és un arbovirus de la família Flaviviridae, gènere Flavivirus, el mateix al que pertanyen el virus del dengue, la febre groga o la encefalitis japonesa. Es va descriure per primera vegada l'any 1947 al bosc Zika, a Uganda, on l'hoste principal eren els primats no humans, i no va ser fins l'any 1968 quan es va aconseguir aïllar-lo en mostres d'humans a Nigèria. Fins l'any 2007 nomes s'havien descrit 14 casos esporàdics, en països africans i asiàtics. A la darrera dècada s'observa una expansió del virus, donant lloc a brots epidèmics en diverses illes del Pacífic (Micronèsia, Polinèsia francesa, Nova Caledònia, ....).
Al maig del 2015 es confirma al Brasil la transmissió autòctona del virus, amb extensió explosiva a la majoria de països de l'Amèrica llatina. Fora de la regió de las Amèriques, actualment hi ha transmissió autòctona a Cabo Verde i Samoa.
Les infeccions asimptomàtiques són freqüents, ja que només 1 de cada 4 persones infectades desenvolupa símptomes. En general, el quadre clínic es lleu i cursa amb febre moderada, exantema maculopapular, artràlgies, miàlgies, cefalea i conjuntivitis, de entre 2-7 dies de durada. El principal risc està en la infecció durant l'embaràs, ja que s'ha observat un increment significatiu de casos de microcefalia i quadres neurològics greus en nounats de mares infectades durant la gestació. També s'està investigant la possible associació de la infecció amb la síndrome de Guillain Barré.
Països i territoris amb transmissió autòctona del virus Zika
- Barbados
- Bolívia
- Brasil
- Colòmbia
- Curaçao
- Equador
- El Salvador
- Guadalupe
- Guatemala
- Guayana Francesa
- Guyana
- Haití
- Hondures
- Martinica
- Mèxic
- Panamà
- Paraguai
- Puerto Rico
- República Dominicana
- San Martín
- Surinam
- Illes Verges (EUA)
- Veneçuela
- Cabo Verde
- Samoa
No obstant, es preveu que la transmissió local del virus s’estengui a altres països del Carib, Centre i sud Amèrica (excepte sud d’Argentina, Uruguai i Xile). Per tant, l’avaluació del risc d’infecció en persones que retornin d’aquests territoris s’ha de fer en base a les darreres actualitzacions.
Actualització de la informació mundial referent a les zones afectades per aquesta malaltia
Reservori i mecanisme de transmissió
Actualment hi ha un cicle de transmissió selvàtic, en que el principal reservori son els primats no humans, i un cicle urbà, en que el ser humà actua com a hoste.
La principal via de transmissió es a través de vectors, per la picada de mosquits del gènere Aedes. Aedes aegypti és el transmissor mes actiu en aquests moments al brot de Amèrica llatina, però Aedes albopictus i altres especies d'Aedes també s'han descrit com a vectors del virus. En els darrers anys s'ha observat una expansió geogràfica molt important d'ambdós especies, Ae. Aegypti i Ae. Albopictus, a nivell mundial. A Espanya hi ha circulació d'Ae. albopictus en 14 províncies de 7 CC.AA. (Catalunya, Comunitat Valenciana, Murcia, Balears, Andalusia, País basc i Aragó).
Hi ha evidència de la possible transmissió perinatal de mares infectades amb virèmia, per via transplacentària o durant el part.
El virus s'ha detectat en sang, saliva, orina, semen i llet materna. S'està estudiant la possible transmissió a través de transfusions de sang o hemoderivats, contactes sexuals i lactància materna.
Persones en risc de contraure la malaltia
Es tracta d'una infecció emergent arreu del món, per tant qualsevol persona exposada a mosquits infestats esta en risc de contraure la malaltia.
El risc d'introducció del virus a Espanya s'associa a l'arribada de viatgers infectats procedents de països endèmics a les CC.AA. on hi ha presencia del vector (Ae. Albopictus). Donada l'alta incidència de la infecció en zones endèmiques amb un flux important de viatgers a Espanya i la susceptibilitat a la infecció en tota la població espanyola, al no haver estat en contacte previ amb el virus, hi ha risc de transmissió autòctona al nostre país, durant el període d'activitat vectorial (mesos d'estiu).
Informació elaborada per la Dra. Magda Campins,Cap de servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron i Vocal de la Junta de Govern del COMB