Notícies

El CoMB demana l'enduriment de les penes per instrusisme professional en l'àmbit sanitari

• El CoMB considera que les penes que s’estan aplicant actualment no s’ajusten a la gravetat que suposa el delicte d’intrusisme professional en l’àmbit sanitari
• L’intrusisme professional, quan afecta les professions sanitàries, implica un risc especial per a la salut i la seguretat de les persones 
•  El CoMB ha constatat un increment del nombre de casos d’intrusisme professional mèdic en els darrers anys. Des de l’any 2020, es troba personat en 17 procediments penals per aquest delicte
• Els ciutadans tenen el dret de verificar la col·legiació dels professionals als registres públics dels col·legis professionals i els centres sanitaris tenen l’obligació de fer-ho periòdicament amb el seu personal

El Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) ha constatat en els darrers anys un increment significatiu del nombre de casos d’intrusisme professional en l’àmbit mèdic. Concretament, des de l’any 2020, la corporació es troba personada en 17 procediments penals per aquest delicte. Actualment, el Codi Penal sanciona de la mateixa manera el delicte d’intrusisme professional, independentment de l’àmbit en què es dugui a terme. A més, les diverses interpretacions que es donen en l’àmbit judicial, unides als beneficis que els acusats obtenen si s’arriba a una conformitat en la fase d’instrucció, porten sovint a situacions en les quals les penes no es poden considerar suficients davant la gravetat d’uns fets que han posat en risc la salut de les persones. És per aquest motiu, que el CoMB considera necessari demanar als legisladors l’enduriment de les penes previstes pel delicte d’intrusisme quan es produeix en l’àmbit sanitari.

La pena prevista actualment al Codi Penal pel delicte d’intrusisme professional és de multa de 6 a 12 mesos (es refereix al període en què el condemnat ha de pagar una quota diària en funció de la seva capacitat econòmica), llevat de dos supòsits agreujats, en els quals es preveu la imposició d’una pena de presó d’entre 6 mesos i 2 anys i per als quals cal la concurrència d’alguna de les següents circumstàncies: que la persona s’estigui atribuint públicament, en el cas que ens ocupa, la condició de metge i/o que la persona estigui exercint els actes propis de la professió mèdica en un local o establiment obert al públic en el qual s’anunciï la prestació de serveis mèdics. Si bé difícilment es pot pensar que algú pugui estar exercint la professió de metge sense atribuir-se aquesta condició davant del públic, les diverses interpretacions judicials i els beneficis previstos abans esmentats fan que, als jutjats, casos d’intrusisme s’acabin resolent amb multes que no superen els sis mesos.

“Fer de metge sense ser metge no pot sortir tan barat”, afirma el president del CoMB, Jaume Padrós. Sense menystenir altres professions, el CoMB considera que cal endurir les penes en els casos d’intrusisme professional en l’àmbit sanitari i que aquestes han de ser exemplars. Es tracta d’un delicte que afecta la seguretat d’un bé jurídic, com és la salut de les persones, en relació amb el qual el nostre ordenament jurídic ha encomanat expressament a l’Estat establir mecanismes per a la seva especial protecció. L’intrusisme professional en l’àmbit mèdic no tan sols posa en risc la salut de les persones, sinó que també erosiona la confiança en el sistema sanitari.

La col·legiació com a garantia: Registre Públic de Col·legiats
L’exercici de la professió de metge requereix la col·legiació al Col·legi de Metges de la província on el professional exerceix la seva activitat amb caràcter principal o únic. El procés per verificar la documentació necessària per poder exercir com a metge és molt rigorós. El registre com a metge col·legiat “en exercici” i, per tant, amb l’habilitació corresponent, és l’única garantia que aquella persona es troba en condicions i és apta per exercir la professió mèdica.

El registre de col·legiats és públic i incorpora tots els metges inscrits al col·legi professional corresponent, després de la verificació oportuna de la documentació i de l’habilitació per a l’exercici. Tots els ciutadans tenen dret a accedir a aquest registre, una consulta que es pot fer de manera senzilla a través de la web del CoMB.

Les organitzacions i centres sanitaris han de ser molt rigorosos en la contractació de metges. És necessari verificar la documentació que aporten les persones que volen ser contractades i, sobretot, cal verificar la seva condició de metge col·legiat, que es pot comprovar de manera senzilla a través del Registre Públic de Col·legiats del CoMB, on només hi apareixen els metges col·legiats que, amb la condició d’exercent, estan habilitats per exercir la medicina, tant en l’àmbit públic com privat. També es pot fer la consulta directament al CoMB.

La Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries també imposa als centres sanitaris l’obligació de revisar, cada tres anys com a mínim, que els professionals sanitaris que hi treballen compleixen els requisits necessaris per exercir la professió, verificant-ne la col·legiació i, per tant, que continuen habilitats per prestar serveis d’atenció als pacients. El CoMB facilita a les organitzacions tot el procediment de verificació periòdica de la col·legiació dels seus professionals per tal d’agilitzar al màxim aquest procés.

Entre les funcions públiques atribuïdes al CoMB per la llei, es troba la de vetllar perquè no es produeixin actes d’intrusisme i, per això, més enllà de les accions judicials que la corporació està duent a terme, fa una crida per unir els esforços i accions de tots els agents implicats –i, alhora, obligats- per lluitar contra l’intrusisme i evitar el risc que implica per a la salut.

El CoMB insisteix en la importància de la col·legiació en la professió mèdica, ja que garanteix que qui està col·legiat, no tan sols disposa del títol corresponent, sinó que compleix els requisits que l’habiliten per a l’exercici.