Notícies

Cada cop són més els professionals de la salut que assumeixen el repte d’integrar les noves tecnologies a la consulta i convertir-les en les seves aliades. L’objectiu final és optimitzar la feina diària i millorar la comunicació i la relació amb els pacients, que cada cop estan més ben informats i volen ser coresponsables de les seves decisions de salut. Les noves tecnologies obren una finestra d’oportunitats en àmbits com el rural, on cal fer front a desafiaments com l’aïllament, la manca de metges o l’envelliment de la població. 

 

La VIII Jornada d’Atenció Primària al món rural, celebrada divendres 18 de maig al Pavelló de Suècia de Berga, en col·laboració amb l’Institut Català de Salut (ICS) a la Catalunya Central i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC), va servir per reflexionar al voltant de l’ús de les tecnologies al món rural a partir de diferents experiències sanitàries que es duen a terme tant a la comarca del Berguedà com a la resta de Catalunya.

 

 

La medicina rural encara ha de fer front a tota una sèrie de reptes, com són la manca de metges i de suport financer, l’aïllament, l’envelliment de la població o la necessitat de crear xarxes clíniques. Les noves tecnologies tenen un gran potencial per trencar aquestes barreres i millorar l’accés a l’assistència. El Dr. Francesc Garcia Cuyàs, director de la Fundació TicSalut Social, va donar alguns exemples, com ara les solucions basades en el núvol, idònies per proporcionar connectivitat i interoperabilitat en zones remotes on es fa difícil la gestió de l’atenció sanitària; o les iniciatives telehealth, que afavoreixen l’optimització del temps i dels recursos, sense anar en detriment de l’atenció al pacient. 

 

 

Garcia Cuyàs també es va referir a les aplicacions de salut i benestar social, àmpliament esteses avui en dia. En el mercat existeixen més de 325.000 apps, la meitat de les quals s’adrecen als pacients i el 22%, als professionals de la salut. Durant l’any 2017, els usuaris de tot el món es van descarregar 3.700 milions d’apps de salut. A Catalunya, un 12% dels proveïdors de salut disposen d’apps de salut que ofereixen serveis als ciutadans, com ara la gestió de visites, la consulta real del temps d’espera, o la geocalització dels centres de salut. Una de les principals preocupacions del sector és la regulació d’aquestes apps, ja que han d’oferir als usuaris garanties de seguretat i confidencialitat, així com continguts de qualitat i confiança.

 

 

Durant la jornada es van compartir diferents experiències i projectes de salut digital:

 

Econsulta és una iniciativa integrada a la plataforma La meva salut, impulsada pel Departament de Salut i el CatSalut. La Dra. Marta Segarra, metgessa de família i directora de l’EAP Capellades, va parlar de com la consulta digital l’ha ajudat a “evitar la burocràcia i els desplaçaments innecessaris” i a potenciar la visita presencial dels seus pacients, que també creuen en la utilitat de l’eina. És el cas del Toni Llorens, pacient de la Dra. Segarra i usuari habitual de l’Econsulta. Per a Llorens, ha estat una “nova experiència molt positiva” que li ha permès “estalviar temps i trucades i millorar la relació” amb la seva metgessa. Llorens també va reconèixer a la jornada que, gràcies a l’eina, se sent “més propietari de la seva història clínica”.

 

Una altra eina destinada tant a professionals de la salut com a cuidadors i pacients és l’app Infermera virtual. D’una banda, promou l’autonomia i la independència dels usuaris a l’hora de prendre decisions sobre la seva salut; i de l’altra, permet que els professionals de la salut puguin prescriure contingut infermer a través d’un dispositiu mòbil. Irene Bernal, infermera de la Fundació Sanitària Sant Pere Claver i membre del grup de treball TIC de l’AIFiCC, i Marc Fortes, director del projecte Infermera Virtual, van parlar del procés de creació i acreditació de l’app i de com s’ha posicionat al mercat d’aplicacions de salut. 

 

En darrer lloc, el Dr. Xavier Marín, tècnic de salut del Servei d’Atenció Primària d’Osona, va parlar de la iniciativa WhatsICS. Aquest servei de missatgeria instantània creat per als professionals de l’ICS té cada cop més usuaris. El Dr. Marín va incidir en l’aspecte de la seguretat, tot recordant que els missatges que s’envien a través de la plataforma estan xifrats i les dades es guarden en servidors propis. També va destacar que WhatsICS és un “bon mètode de comunicació entre l’equip per abordar aspectes com el maneig del pacient o per plantejar dubtes clínics.

 

Pel que fa a l’aplicació de les tecnologies en patologies, es van donar a conèixer tres experiències portades a terme a la comarca del Berguedà. En primer lloc, la Dra. Anna Balius i Alícia Simó, metgessa i infermera del Servei de Nefrologia de la Fundació Althaia, van explicar la integració de les TIC’s en el tractament de la malaltia renal crònica, concretament en la diàlisi peritoneal. Les noves tecnologies han permès la monitorització dels pacients crònics i dels tractaments dialítics via internet. Amb això, han aconseguit evitar els desplaçaments dels pacients (sobretot d’aquells fràgils i/o que viuen lluny) i han contribuït al seu empoderament en l’autocura i l’autogestió del tractament. 

 

En segon lloc, es va presentar el Projecte Teleúlceres, impulsat per Maria Josep Rodríguez i Ascen Navarro, infermeres del CAP de Sant Fruitós de Bages i de la Fundació Althaia, respectivament. Amb aquesta iniciativa, que funciona a les comarques del Bages i el Berguedà, es vol millorar l’atenció a pacients amb ferides cròniques a través de consultes telemàtiques d’assessorament expert. A més de potenciar la comunicació entre professionals, el Projecte Teleúlceres vol garantir la continuïtat assistencial dels pacients i augmentar l’equitat i eficiència en l’atenció. 

 

En darrer lloc, Toni Vallejo, va parlar d’EPOC Respira, l’app que va crear per ajudar pacients i professionals sanitaris a controlar la malaltia. EPOC Respira engloba totes les àrees d’intervenció i inclou més de 50 activitats, missatges personalitzats i avisos sonors de presa de medicació, entre d’altres. La gamificació és un dels aspectes rellevants de l’app, ja que encoratja els pacients a superar els reptes que es plantegen. D’aquesta manera s’aconsegueix una millor adherència al tractament. Una altra de les particularitats de l’aplicació és que és la primera que fa un seguiment personalitzat del pacient que deixa de fumar. 

 

 

La Dra. Mireia Sans, directora del CAP Compte Borrell (CAPSBE) i presidenta de la Secció Col·legial de Metges d’eSalut, va ser l’encarregada de la conferència de cloenda, que es va centrar en la identitat digital del metge. La Dra. Sans va incidir en la importància de cuidar la marca personal i, sobretot, professional a les xarxes socials. En aquest sentit, va destacar que, abans de començar a treballar la identitat digital, cal tenir molt clar què es vol aconseguir, quin missatge es vol donar, a qui s’adreça i a quines plataformes es vol tenir presència. 

 

 

 

Pel que fa a la informació mèdica que es publica a la xarxa, la Dra. Sans va compartir el decàleg de les 10 recomanacions a les xarxes socials per a metges, elaborat per la Secció Col·legial de Metges d’eSalut. L’objectiu és conscienciar els professionals de la salut de la importància d’utilitzar de forma responsable les xarxes socials, tot compatibilitzant el dret a la llibertat d’expressió amb els drets a la intimitat i confidencialitat dels pacients.