Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
La cooperació i el fotoperiodisme són dues disciplines que sempre han anat ben lligades. Quan els cooperadors acudeixen a les situacions de crisi o d’emergència per actuar-hi, necessiten la complicitat d’algú que expliqui què està passant. Els missatges i la manera com es comuniquen els fets des del periodisme i des de les mateixes entitats de cooperació generen una percepció i concepció del món a la societat. En els darrers anys, s’ha engegat el debat sobre si cal revisar els discursos i si no s’ha creat una visió massa homogènia del món. Aquest va ser, precisament, el tema central de la taula rodona organitzada per la Secció de Metges Cooperadors del Col·legi de Metges de Barcelona que es va celebrar el passat 13 de novembre al CoMB.
Al debat, moderat per Mònica Botta, membre de la junta de Govern, van participar Iñaki Alegría, pediatre fundador de l’ONGD Alegría sin Fronteras i director mèdic de l’Hospital Rural de Gambo, a Etiòpia; i Sílvia Omedes, fundadora i directora de la Fundació Photographic Social Vision. Tant Alegria com Omedes van aportar la seva visió des de l’òptica de la cooperació mèdica i el fotoperiodisme, coincidint tots dos en la necessitat de canviar el prisma amb què s’explica i s’aborda la cooperació i d’obrir la porta a altres relats més humanitzadors.
Alegría va explicar els seus inicis com a metge cooperador. Tenia una visió homogènia i esbiaixada, centrada només en la part negativa dels llocs. Admet que va cometre molts errors com a principiant: “Volia canviar les coses... Em vaig equivocar. No vulguem ser supermans – va aconsellar els futurs cooperants- . No som més que treballadors i no ens podem creure més que els altres”. Al pediatre no li agrada parlar de cooperació, sinó de col·laboració. “La cooperació, tot i anar amb la millor intenció, pot caure en el parany del colonialisme”. La seva aposta passa per aprofitar els recursos i per “col·laborar i treballar” amb personal local perquè ells són els que entenen el país, la llengua, les tradicions... i els que, finalment, poden donar sostenibilitat als projectes.
La finalitat del cooperador, segons el metge, ha de ser precisament arribar a ser innecessari i desaparèixer. Alegría també va demanar respecte per tots els països i no tractar els que estan en vies de desenvolupament amb inferioritat, ni caure en el clixé de “països pobres”. Perquè, moltes vegades, la imatge que es té de països com Eitòpia, on ell treballa, són limitadores. Hi ha contrastos, heterogeneïtat i realitats diferents . “Jo no firmo com a cooperant. Sóc pediatra. Si anés a Suïssa, ningú em diria que vaig a cooperar. Anem als països a treballar”, va defensar.
D’altra banda, Omedes va reflexionar sobre el relat construït pel fotoperiodisme de les situacions de conflicte. Primer de tot, va reconèixer l’excel·lent feina de molts professionals i les dificultats laborals que pateix el sector. Alhora, però, va admetre que, en general, és necessari canviar el relat des del periodisme d’imatges. Durant molts anys s’havia fet una aposta molt forta per les imatges contundents i colpidores que han generant una mena d’“anestèsia visual” entre el públic. Són imatges impactants, però que donen poc context i no ajuden a entendre el rerefons. Segons Omedes, el fotoperiodisme i la cooperació han de començar a treballar diferent. “El món no pot ser explicat de la mateixa manera”, va assegurar. És necessari fer-ho des de punts de vista diversos, posant el focus en les persones, a saber qui són, com es diuen. En definitiva, en projectes que treballin a fons el terreny. “No podem seguir venent la idea de nord i sud, de blanc i negre. Hem de fer que la gent comprengui. Només això generarà empatia”. Finalment, Omedes també va apel·lar a la responsabilitat de la societat, que té a les seves mans la decisió de com i d’on informar-se.
Lliurament de les Beques Bada
Després del debat, el CoMB va lliurar les Beques Bada, que tenen com a finalitat finançar la formació de metges i metgesses en cooperació i salut internacional i/o estades formatives sobre el terreny. Les Beques es van crear l’any 1993 i aquest any han arribat a la seva 26a edició. Aquest any, el Col·legi ha becat 16 professionals amb una dotació econòmica global de 30.000 euros. Aquest pressupost és el resultat de les aportacions que fa el propi Col·legi i també de les recaptacions aconseguides través d’inciatives com el Mediconcert o la XX Caminada del Dia Mundial del Cor, organitzada per la Junta Comarcal d’Osona del CoMB.
Des dels seus inicis, el CoMB han atorgant un total de 382 beques Bada a metges i metgesses i ha destinat a aquests ajuts vora un milió d’euros.