Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
Al mercat existeixen i proliferen multitud de productes farmacèutics, eines tecnològiques o solucions de bioenginyeria cada cop més complexes. Fer diagnòstics i oferir tractaments en un entorn en què hi ha recursos tan diversos i de qualitats molt dispars situa els professionals davant d’un escenari d’enorme complexitat. Existeixen camps en què la recerca tecnològica i farmacològica ha avançat molt, però les innovacions no sempre acaben demostrant un impacte positiu en la salut de les persones.
La voluntat dels professionals d’estar sempre al dia de les darreres novetats o de diferenciar-se en l’oferta assistencial amb nous i millors tractaments pot dur a interpretar que els beneficis reals se situen per sobre del que l’evidència disponible ens permet afirmar. De vegades, la diferència entre els casos en què s’apliquen tractaments amb beneficis marginals i la futilitat rau en la valoració clínica que se’n fa i en la correcta avaluació del valor que aporten a cada pacient.
La col·lecció Quaderns de la Bona Praxi, editada pel Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), acaba d’incoporar un nou títol que respon a la necessitat de definir aquests escenaris i també les responsabilitats que se’n deriven. El document Teràpies no validades o fora de fitxa tècnica. Responsabilitat dels professionals i dels centres, públics i privats, en el seu ús vol aportar eines per a professionals i institucions davant d’aquest entorn complex i, a la vegada, delimitar la responsabilitat i el capteniment davant la utilització de teràpies no validades o de dubtosa utilitat clínica.
El nou quadern fa especial èmfasi en el fet que les institucions i organitzacions sanitàries, tant públiques com privades, han d’oferir mecanismes de seguretat als pacients i als professionals que garanteixin que les innovacions diagnòstiques o terapèutiques que s’incorporen han passat per una valoració curosa de la seva qualitat. D’altra banda, les direccions dels centres s’han de fer responsables de supervisar aquests processos.
El document aporta, a més, informació pràctica sobre exemples de tractaments i procediments que, malgrat que són utilitzats amb certa freqüència en certes patologies, disposen d’una evidència científica feble (ozonoteràpia, àcid hialurònic, cèl·lules mare, etc.). Inclou també un glossari de termes (futilitat terapèutica, medicament off-label, evidència i validesa científica, etc.) amb l’objectiu d’aclarir conceptes clau.
La presentació del nou QBP va tenir lloc en una sessió celebrada al CoMB el passat 23 de maig, en la qual van intervenir el secretari del CoMB, Gustavo Tolchinsky, i alguns dels autors del document. La coordinadora del quadern i presidenta de la Comissió de Deontologia (CD) del CoMB, Magda Campins, va destacar que la publicació aporta informació pràctica i necessària per orientar en la cerca d’evidència científica i posa a l’abast dels professionals guies d’actuació davant de situacions que puguin generar dubtes.
D'esquerra a dreta: Magda Campins, presidenta de la Comissió de Deontologia (CD) del CoMB; Jaume Duran, director general de la Fundació Sanitària Mollet i membre de la CD del CoMB; i Rosa Maria Antonijoan, directora del departament de Farmacologia de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau i membre de la CD del CoMB
L’acte de presentació al CoMB va incloure dues taules rodones. La primera, dedicada a la incorporació de noves teràpies als centres sanitaris públics i moderada per Magda Campins, va comptar amb les intervencions del director general de la Fundació Sanitària Mollet, Jaume Duran, i la directora del departament de Farmacologia de l’Hospital Santa Creu i Sant Pau, Rosa Maria Antonijoan, tots dos membres de la CD del CoMB. Els ponents van precisar que, en el cas dels centres públics, a través del procés d’acreditació, la responsabilitat de la seguretat en la prescripció o indicacions terapèutiques, així com de l’equitat en l’accés als recursos, és compartida amb el CatSalut. També van destacar el paper cabdal de les comissions de farmacoterapèutica a l’hora d’incorporar nous fàrmacs, ja que són la garantia que es tindran en compte els factors de seguretat, eficàcia i qualitat, així com el principi de la “justicia distributiva”, sobretot, quan es tracta de fer-ne un ús excepcional (per exemple, en prescripcions de medicaments fora de fitxa de tècnica). “Allò que fem amb un pacient hem de ser capaços de fer-ho amb tots”, va recordar Duran. En defintiva, es tracta de fer balanç entre “el benefici individual i el benefici col·lectiu”, va puntualitzar Antonijoan.
A la segona taula, sobre mecanismes per a la incorporació i vigilància de noves teràpies als centres sanitaris privats i moderada per la visecretària del CoMB, Sònia Miravet, van intervenir Pere N. Barri, ginecòleg de l’Hospital Universitari Dexeus i membre de la CD del CoMB; Bartolomé Martínez, metge i conseller delegat de Clínica Corachán; Roberto Seijas, traumatòleg de l’Instituto Cugat de Barcelona i membre de la CD del CoMB; i Petra Vega, metgessa i codirectora del Màster de Medicina Estètica i del Benestar de la UB-IFMiL.
D'esquerra a dreta: Sònia Miravet, visecretària del CoMB; Bartolomé Martínez, metge i conseller delegat de Clínica Corachán; Petra Vega, metgessa i codirectora del Màster de Medicina Estètica i del Benestar de la UB-IFMiL; Pere N. Barri, ginecòleg de l’Hospital Universitari Dexeus i membre de la CD del CoMB; i Roberto Seijas, traumatòleg de l’Instituto Cugat de Barcelona i membre de la CD del CoMB.
En aquest debat es va fer èmfasi en la diferència existent entre la situació del metge que exerceix de manera liberal, però dins d’una institució privada jerarquitzada, i la del metge que ho fa des d’una consulta unipersonal. En el primer cas, els mecanismes de control són més similars als del sector públic, mentre que, en el segon, el professional sovint es pot trobar aïllat, motiu pel qual, els ponents van destacar la necessitat d’iniciatives que serveixin d’acompanyament als professionals, com la publicació d’aquest QBP. Els ponents també van denunciar l’agressivitat creixent d’una publicitat que “té més en compte l’objectiu comercial que no pas el sanitari”, tant per part de la indústria farmacèutica i tecnològica com d’alguns centres”.