El 15 de juny morí, a la ciutat de Vic, el doctor Antoni Montañà. Nascut fa 84 anys a Santa Maria de Corcó (l’Esquirol), fou vigatà d’adopció al llarg de tota la seva vida professional. Va estudiar Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i va finalitzar la llicenciatura l’any 1962. Posteriorment, va fer l’especialitat de radiologia i de medicina d’empresa.
El meu lligam amb l‘Antoni ve de la relació de molta amistat que tenia amb el meu pare, el doctor Josep Maria Arimany Ridaura i per ser veïns del carrer de sant Antoni 17 de la ciutat de Vic.
Per tant, puc parlar en primera persona de les seves vivències i la seva activitat professional i corporativa.
Puc dir que ens ha deixat una gran persona. Fill del doctor Joaquim Montañà, metge de l’Esquirol, en l’adolescència i la joventut va viure el sacrifici i vocació que exigeix la medicina rural acompanyant el seu pare a les visites que feia pel Cabrerès. Aquestes visites li desvetllen una ferma vocació per la medicina. Ja de gran li agradava explicar anècdotes d’aquella època, com l’assistència a parteres en condicions molt dificultoses a les cases de pagès. Casat amb la manlleuenca Montse Rifà Pujol, va tenir quatre fills: Jordi, David, Vevi i Àlex.
Una vegada especialitzat en radiologia, s’incorpora a treballar a la Clínica de l’Aliança de Vic com a radiòleg i guanya per oposició una plaça de radiologia a l’Ambulatori de Vic, antic Instituto Nacional de Previsión que, posteriorment, va dependre de l’Institut Català de la Salut. També va fer de radiòleg en l’àmbit de la medicina privada en el seu consultori del carrer San Antoni de Vic. El seu tarannà amb els malalts era molt singular, ja que tot i ser discret i afable sabia donar escalf i suport al malalt, i demostrava que era una gran persona amb vocació de servei.
Així mateix, també va desenvolupar la seva carrera professional com a metge d’empresa, que va exercir en diferents companyies de la comarca d’Osona i Ripollès, com Girbau, Piara i Soler Palau de Ripoll.
Vinculat des de l’inici del seu exercici professional amb la Delegació d’Osona del Col·legi de Metges va col·laborar amb el doctor Arimany Ridaura en la creació de l’Escola d’ATS de Vic (impulsada pel mateix Col·legi de Metges de Barcelona), que va afavorir, juntament amb l’Escola de Mestres, la creació de l’era moderna de la Universitat de Vic. La primera promoció d’estudiants d’infermeria (Escola d’ATS), vàrem fer les classes a la delegació del CoMB d’Osona.
Va prendre possessió com a president de la Delegació d‘Osona del CoMB l’any 1976 fins al 1986. També va formar part de l’Assemblea de Compromissaris del CoMB i va ser membre de les seccions col·legials de Sèniors, d’Hospitals i d’Assegurança Lliure. En el seu mandat com a president va aconseguir l’adscripció de l’Escola Universitària d’Infermeria a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Una de les iniciatives del doctor Montañà va ser la instauració dels Premis de Sanitat d’Osona, convocats per la Delegació d’Osona del CoMB, que enguany han arribat a la 39a edició. Han estat un puntal per a la recerca exponencial en l’àmbit de la biomedicina que s’ha fet a Osona
Va demostrar la seva implicació amb la sanitat osonenca sent un fidel conseller del seu cosí Ramon Montañà i Salvans, primer alcalde (1979-1987) després del restabliment de la democràcia, de Vic. Vaig viure en primera persona la seva visió i consells encertats en l’àmbit del desplegament sanitari a la nostra comarca.
La seva tasca va ser exemplar, i sempre, i en tot moment, va ser un puntal per als seus companys i per a tota la gent que necessitava quelcom, ja fos personal com de l’organització que presidia.
Tenia molt bons amics, amb els quals moltes vegades fèiem sortides a la natura i a pescar pel Pirineu, com el meu pare, el doctor Terricabras, el doctor Ordeig, en Joaquim Comella, en Rafael Arques, en Josep Maria Costa, el doctor Francesc Canal, el doctor Lluís de Mas Tejedor, en Josep Maria Onyós, en Ramon Soler, en Jaume Casadesús i en Josep Bruch Miralpeix, entre molts d’altres. Alguns ja traspassats, però sempre els recordava.
Políticament, també és va implicar en la Fundació de CDC a Vic i va col·laborar sempre que se li va demanar.
De caràcter obert i afable, estava disposat en tot moment a col·laborar amb tothom, sobretot en tasques que poguessin millorar la nostra societat.
Ens calen més persones com ell. Ens has donat una gran lliçó de vida Antoni.
Des d’aquí, el meu adéu a l’amic i al metge.