A mitjans de juliol de 2024, el doctor Daniel Figuerola vingué al Col·legi de Metges de Barcelona a presentar-nos el seu darrer llibre, Memòries esbiaixades. Una gran reflexió sobre l’amistat, la fragilitat i el traç que deix la vida en arribar al darrer moment, ara el seu. Però, per damunt de tot, el llibre és escrit per un metge que ha considerat sempre la medicina com un acte d’amor. I aquest devia ser el motiu, si més no, que el dugué a intentar canviar el paradigma de l’atenció clínica de les persones amb diabetis, mitjançant l’educació terapèutica. Una eina tan important com els fàrmacs i la dieta per al tractament d’aquesta malaltia. La intenció del doctor Daniel Figuerola era practicar una educació diferent, no pas dirigida de dalt a baix –del metge al pacient– sinó participativa, aquella manera d’ensenyar que havia introduït a l’escola, a la primera meitat del segle passat, la metgessa i mestra italiana Maria Montessori. I, per saber-ne, va anar a l’Hospital de la Universitat de Ginebra on de la mà del professor Jean-Philippe Assal, va aprendre com aplicar-ho a la diabetis. En tornar d’aquesta ciutat suïssa, creà la primera Unitat d’Educació Terapèutica al nostre país, a l’Hospital Clínic de Barcelona, amb incomprensió i dificultats, com tota innovació, i anys més tard, amb la mateixa idea, a la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera, de la qual va ser el primer director. Des d’aquesta institució va formar en educació terapèutica en diabetis múltiples professionals mèdics i d’infermeria, d’arreu del país. Ja l’any 2015, en homenatge a Carrasco i Fomiguera i a la cerimònia de lliurament del premis a l’Excel·lència Professional que atorga el Col·legi de Metges, hi exposà, en una magnífica conferència, aquest pensament, el seu, sobre l’educació terapèutica. Ens recordà que tinguéssim sempre ben present la importància que, a més de ser un bon metge, ens cal ser també un metge bo. De ben segur i amb aquesta intenció, ell va voler desenvolupar, al llarg de la seva vida, aquesta eina nova que era l’educació terapèutica en diabetis, avui del tot necessària.