La mort del Dr.
Josep Vilar Bonet, el dia de la
Mercè de 2013, representa la desaparició d’un exemple, i
potser un dels últims, de la medicina catalana més brillant del període que va
de la guerra civil fins a la fi del segle XX. Per mi la seva mort ha constituït
la pèrdua d’una persona molt apreciada de qui
vaig aprendre moltes aspectes de l’ofici de metge que he tractat
d’aplicar al llarg de la meva vida professional. Del Dr. Vilar Bonet jo
admirava la seva dedicació als malalts. Recordava tots els detalls de les seves
històries clíniques, i els acompanyava personalment a fer els exàmens que
precisaven per poder arribar al diagnòstic i
també els acompanyava al quiròfan si tenien que ser operats. En aquests
casos no era mai un espectador passiu de l’acte quirúrgic, sinó que hi
intervenia activament, col·laborant amb el cirurgià per trobar l’estratègia
quirúrgica més adient en cada cas.
El Dr. Vilar Bonet
tenia a més d’una profunda vocació de metge, un gran interès per ensenyar, i va
utilitzar totes les vies per aconseguir-ho. Donant les classes sobre patologia
digestiva de la càtedra d’ Agustí Pedro Pons, escrivint articles i capítols de
llibre i explicant als metges que li consultaven casos de pacients complexes
amb prolixitat i claredat. No tenia un
no per ningú, i podia aturar el que feia per comentar un cas o simplement
mantenir una conversa. Mai donava la sensació d’estar atrapat per la feina.
Quan va acabar la
carrera a la Facultat
de Medicina de Barcelona va entrar com a metge de la càtedra del professor
Pedro Pons, el qual va apreciar ben aviat les qualitats de Vilar Bonet,
especialment la seva laboriositat, el seu bon ordre mental i la seva capacitat per escriure, i el va nomenar secretari general
de la seva magna obra docent, el Tratado de Patologia Médica, en set
volums, dels quals el primer va dedicar-se a la patologia de l’aparell
digestiu, volum en gran part escrit o revisat pel Dr. Vilar Bonet.Quan l’any
1972 es va reformar l’Hospital Clínic,
que es va organitzar per serveis d’especialitat, va ser nomenat cap del servei de
Gastroenterologia, càrrec que va ocupar fins l’any 1990 quan es va jubilar.
També havia guanyat la plaça de Professor Titular de Medicina.
Vilar Bonet havia
nascut a Calonge, i tota la seva vida va exercir de calongí. Anava a Calonge
gairebé tots els caps de setmana, on s’ocupava de la finca que li havien deixat
els seus pares a ell i a la seva germana. Quan tornava a Barcelona li agradava
explicar que havia fet una mica de pagès.
S’ocupava de tots els calongins que es posaven malalts. Si calia els feia
baixar a Barcelona i els acompanyava a
visitar els especialistes que haguessin de menester per resoldre el seu
problema de salut. El Dr. Vilar Bonet donava als seus malalts una gran sensació
de seguretat, perquè deixava entendre que
sabia els que els hi passava i que tenia recursos per resoldre el
problema que tenien. La jubilació va
comportar al Dr. Vilar Bonet un problema d’adaptació, com succeeix sovint en
les persones molt actives i molt centrades amb la feina. Amb l’ajut de la seva
dona Francine, va descobrir en ell mateix una faceta de memorialista, i es va
dedicar a redactar unes memòries de la seva vida d’estudiant, de metge i de
calongí, Recordança (2008), Pàgines viscudes (2009) i per la qual cosa el va ajuda la
seva memòria prodigiosa, la seva tenacitat i la seva capacitat literària.
Aquests volums son indispensables pels que vulguin conèixer com era la medicina,
especialment la pràctica de la Gastroenterologia, abans de disposar de
l’endoscopia i dels mètodes d’imatge sofisticats que tenim ara, i el seu ensenyament a Catalunya des de
l’acabament de la guerra civil fins al temps de la transició democràtica.
El Dr. Vilar Bonet
ens ha deixat als 92 anys, desprès d’una vida fructífera, que ha aportat
beneficis notables als seus malalts i als seus deixebles, i ha aportat distracció
als que han tingut accés a la seva obra literària. Ha estat un dels grans
metges que ha donat al nostre país, i per aixó ha de ser recordat amb admiració
i respecte.