Jaume Casanovas i Tamayo neix a Barcelona l’1 de juny de 1945. El seu pare, en Joan, és un administratiu barceloní i la mare, n’Amèlia, originària d’Almeria i dedicada al petit comerç. El matrimoni i tres fills —Amèlia, Núria i Jaume— viuen a Via Laietana, 51. Cursa l’educació primària i el batxillerat al Col·legi La Salle Comtal. Fa el preuniversitari a l’Institut “Milà i Fontanals” i l’acaba el 1963. Mentrestant, pertany a l’entitat cultural “Agrupació Montserrat”, de caràcter familiar, on complementa la seva formació en el lleure i hi fa amics amb els quals fins i tot representen obres de teatre.
Atret per la medicina, el 1963 inicia la carrera, que estudia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i a l’Hospital Clínic. Entre els anys 1966 i 1969 és alumne intern de Radiologia i del 1969 al 1972 ho és de Cirurgia al Departament d’Urgències del Clínic. Obté el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia el 18 d’abril de 1972. El 29 de juny del mateix any contrau matrimoni amb Maria Immaculada Medina i Cañellas, mestra de professió, i s’estableixen a la Vall d’Hebron, darrere la Residència Sanitària “Francisco Franco”.
Acabada la carrera, fascinat per l’assistència als infants, el gener de 1973 s’incorpora a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, aleshores tot just traslladat a la seva seu actual. És resident de Cirurgia Pediàtrica fins al maig de 1974 i alumne d’Isidre Claret.
Els germans de l’Orde Hospitalari li exposen que necessiten personal facultatiu a l’Hospital de Sant Joan de Déu de Lunsar, a Sierra Leone i accepta el contracte per treballar-hi des del maig de 1974 fins al juny de 1976. Nascut el seu primer fill, en Joan, es traslladen a Lunsar, on la família viu al mateix recinte hospitalari del Saint John of God Hospital de Mabesseneh (Lunsar). Temps després, ella, amb el fill malalt, avança el retorn a Barcelona. El doctor Casanovas és un dels pioners que posa en funcionament l’activitat assistencial pediàtrica. Més tard, quan torna a Barcelona per reunir-se amb la família, ho fa amb un membre més: Jordi - Sorie, un fill adoptat allà. Mentre busca un lloc on continuar exercint, li comuniquen que existeix una vacant de cirurgià pediàtric al Sanatori de Sant Joan de Déu de Manresa, al qual s’incorpora l’agost de 1976.
A Manresa viuen al carrer de Lepant. Practica la cirurgia infantil i col·labora amb la consulta del doctor Simeó Selga i Ubach, cap de Pediatria i director de l’Hospital. També és company del pediatre doctor Josep M. March i Salas. Obté el títol d’especialista en Cirurgia Pediàtrica el 29 de maig de 1979. Comença fent poques intervencions, però van augmentant i acaben sent més de 300 l’any; el seu prestigi fins i tot atrau molts pacients de Terrassa i de tot el Vallès. Des del 1976 al 1983 és alhora soci del doctor Selga a la consulta privada que aquest té al carrer del Born, 11, de Manresa. L’any 1982 deixen el domicili del carrer de Lepant i amb dos fills més —ara quatre—, van viure a la casa Les Feixes, del terme de Salelles (Sant Salvador de Guardiola).
El seu compromís amb l’hospital el du a formar-se a EADA, on és alumne del professor Joaquim Plaza Montero i l’octubre de 1985 és diplomat en Gestió Gerencial Hospitalària. També rep el títol d’especialista en Pediatria el 25 de juny de 1986. La seva esposa exerceix de mestra a l’escola que té el mateix hospital per als nens ingressats. Quan el doctor Selga deixa la direcció mèdica de l’hospital, el reemplaça des de novembre de 1979 fins al febrer de 1989; els primers moments la seva direcció és adjunta a la figura del doctor Antoni Viladot i Pericé i després la desenvolupa en solitari. La segona meitat del seu mandat com a director té com a escenari principal la reordenació sanitària de Manresa, en concret la fase d’integració de serveis de l’Hospital de Sant Andreu a l’Hospital de Sant Joan de Déu, que el 1988 dona lloc a l’Hospital General de Manresa.
L’any 1995 un problema de salut afecta part de la seva capacitat quirúrgica i opta per deixar-la. En fer-ho, també ha d’abandonar la vida hospitalària i accedeix a una plaça de pediatre d’Atenció Primària de l’ICS. Exerceix successivament als centres de Cardona, Navàs – Balsareny, Berga Centre i, del 1999 al 2010, a l’Àrea Bàsica d’Artés, d’on es jubila l’1 de juny del 2010.
Tota la trajectòria professional del doctor Casanovas està dedicada sobretot a la pràctica assistencial i de gestió. Pertany a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, a l’Asociación Española de Cirugía Pediátrica i a les societats catalana i espanyola de Pediatria.
La seva sensibilitat social el du, una vegada jubilat, a entrar en la política municipal del seu poble i es presenta a les eleccions de 2003 per Sant Salvador de Guardiola amb el grup Alternativa AM, i queda com a regidor a l’oposició. En les següents, el 2007, es presenta liderant la llista d’ERC i acaba a l’equip de govern en coalició amb el grup Gent pel Canvi. L’any 2011 es torna a presentar, però pren distància i tanca la llista d’aquest darrer grup.
Integrat en la vida corporativa, el 2013 és vocal de la junta de la Secció Sènior del Col·legi de Metges de Barcelona i a partir del 2018, té el càrrec de tresorer. L’any 2013 també presideix el grup sènior de la Delegació Comarcal del Bages, on desenvolupa una tasca meritòria.
Els seus darrers anys els omplen la família, la seva esposa i els quatre fills: en Joan, enginyer; en Jordi - Sorie, dedicat a l’hostaleria; l’Ignasi, tècnic de so, i la Maria, sociòloga. Malauradament, el gener de 2024 perd la Maria Immaculada, un cop molt dur del qual ja no es recupera.
Mor el 8 d’abril de 2026 i, conseqüent amb seu ideari i compromís, deixa el seu cos a la ciència.