Nascut a Mataró, es llicencia en Medicina per la UB (Clínic) l’any 1969 en un moment d’inexistència d’estructura sanitària. Des ben aviat s’interessa per una medicina humanista i social. Va lluitar perquè la seva ciutat sortís del desert sanitari. Amb un grup de metges i infermeres crea un dispensari en un barri marginal, experiència truncada pel conservadorisme mèdic.
Entre 1970 i 1975 forma part del servei de Medicina de l’Hospital de la Creu Roja dirigit pel doctor Jordi Gol amb qui establí una relació intensa, respectuosa, fructífera i complementària. Amb en Gol treballa la definició de Salut del X Congrés de Metges i Biòlegs. També participà en la creació de la Comissió de Sanitat de Mataró formada per representats de les AAVV i professionals que fomentà la participació ciutadana en la lluita per una sanitat pública.
Del 1975 a 1992 va liderar l'equip de metges del servei de Medicina Interna de l’Antic Hospital de Mataró, poc més que un asil. Bon clínic, va passar a la direcció mèdica i la direcció general, fomentant la jerarquització del centre i la creació de molts serveis inexistents en hospitals comarcals (Salut Mental, Oncologia, Epidemiologia, Patologia, Farmàcia Clínica, etc.), apostant per una medicina progressista, pública, centrada en les persones, que integrés l'Atenció Hospitalària, Primària i Sociosanitària —aleshores inexistent— que va contribuir a crear.
Amb discreció, tenacitat, observació, escoltant, innovant, elaborant “model,” impulsant la participació multidisciplinària, se’l considera el pare de la sanitat pública de Mataró i capdavanter en la renovació dels hospitals comarcals de Catalunya.