El 6 de gener ens va deixar el doctor Josep Marinel·lo Roura.
Va ser una figura destacada i referent en el camp de l’Angiologia i Cirurgia vascular, on es va iniciar com a metge adjunt a l’Hospital de Sant Pau als anys setanta. Després va impulsar la creació del servei d’aquesta especialitat al Consorci Sanitari de Mataró, primer a l’Aliança Mataronina a principis de la dècada dels noranta i després a l’Hospital Universitari de Mataró, on va exercir com a cap de servei gran part de la seva vida professional fins a la seva jubilació.
Va ser un dels principals impulsors de la Flebologia i Limfologia a Espanya, amb la creació del Capítol Espanyol de Flebologia i Limfologia del qual va ser president entre el 2001 i el 2005. També va ser secretari de la Societat Espanyola d’Angiologia i Cirurgia Vascular. Va liderar consensos, guies de pràctica clínica i documents de referència en patologia venosa. Va ser autor i editor d’obres clau sobre llagues de l’extremitat inferior i va publicar nombrosos treballs científics en l’àmbit de la malaltia venosa. Entre altres aportacions, va impulsar la creació de la Unitat de Ferides Complexes i la Conferència Nacional de les Úlceres d’Extremitats Inferiors. També va crear i dirigir l’Angiomaresme durant dues dècades, unes jornades a la comarca dirigides a promoure i difondre el coneixement de la patologia venosa i, especialment, del peu diabètic. Al Maresme va ser president de la Junta Comarcal del Col·legi de Metges entre el 2014 i el 2018.
El seu extens currículum és una mostra de la seva gran capacitat de treball i lideratge. Era una persona inquieta i compromesa en tot allò que feia. A la dècada del 1980 va ser nomenat director mèdic de l’Hospital Municipal de Badalona, ciutat on va néixer i tenia la consulta. A Tiana, on vivia, va ser regidor de salut, tinent d’alcalde i últimament va promoure i col·laborar en la creació del futur CAP. No entenia ser ciutadà sense participar activament en la comunitat ni l’exercici de la medicina sense vocació i sentit de sacrifici. D’esperit altruista i conciliador, sempre estava disposat a ajudar a tothom de forma desinteressada. En política fomentava el debat i el diàleg amb el seu tarannà amable i conciliador.
Com no podia ser d’una altra manera, quan es va veure forçat a deixar l’activitat assistencial -perquè ell no s’hauria jubilat mai-, es va dedicar a la docència i la recerca com a professor del TecnoCampus de Mataró de la Universitat Pompeu Fabra i investigador emèrit del Consorci Sanitari del Maresme.
Va ser un metge respectat, apreciat i guardonat: membre d'Honor del Grup Nacional per a l’Estudi i Assessorament en les Úlceres per Pressió i les Ferides Cròniques, premi Dr. Jaume Esperalba i Terrades i premi a l’Excel·lència Professional del CoMB.
A banda d’un gran llegat, fruit de l’extensa trajectòria professional, deixa una profunda empremta. Ha estat un referent i un mestre per a molts professionals i el meu ídol des de petita: soc metgessa gràcies a ell. Va ser un exemple de metge humanista i del treball amb rigor, integritat, compromís i responsabilitat. Les paraules de condol, agraïment i estima de tots els qui el van conèixer són el millor reconeixement i homenatge al pare.
DEP