Concepció Figueras Nadal, la Mai per a tothom que l’ha coneguda, es llicencià en medicina i cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) l’any 1975.
En acabar, va fer la residència de pediatria a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron, va treballar vuit anys a l’Hospital Universitari de Bellvitge i tornà a l’Hospital Vall d’Hebron, on desenvoluparia tota la seva tasca assistencial, docent i de recerca i seria cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria (UPIIP) fins a la seva jubilació l’any 2015.
La UPIIP es va crear el gener de 1996 i progressivament es va anar configurant com una unitat d'hospitalització dedicada a l’estudi i el tractament de les malalties pediàtriques d’origen infecciós. El 2005, Mai Figueras incorporà l’atenció als pacients pediàtrics amb infecció pel virus de la immunodeficiència humana i es va consolidar com una unitat d’infectologia moderna, assolint funcions de consultoria en el diagnòstic, tractament i control de la infecció complexa del malalt crític i immunodeprimit.
L’activitat científica de Mai Figueras s’ha centrat a millorar el diagnòstic i el tractament de les infeccions en els pacients pediàtrics amb càncer.
La seva tasca assistencial és simultània a una producció científica d’alt nivell. Defensa la seva tesi doctoral l’any 2006 i crea el grup de recerca d’infecció en el pacient pediàtric immunodeprimit a la Vall d’Hebron Institut de Recerca que va liderar des del 2010 fins a la seva jubilació.
De la mateixa manera, la seva vinculació amb la formació d’estudiants i residents va ser constant, tant des de la seva posició de professora associada clínica de la UAB, com amb la creació l’any 2009 del primer màster a l’Estat espanyol en infectologia pediàtrica, on era la directora.
El seu llegat es defineix per l’impacte que va tenir en tots els que van treballar amb ella. Una època on el lideratge femení era pràcticament inexistent i escassament reconegut, la Mai Figueras va establir un lideratge que no s’imposava, fluïa i es basava en l’exigència, tant per a ella com per als altres. No entenia cap manera de treballar que no busqués l’excel·lència, ja que considerava que era el que mereixia cadascun dels nens i nenes que atenia. Actualment, molts dels que van treballar amb ella lideren la pràctica totalitat de les unitats d’infectologia pediàtrica del país.
El seu era un lideratge honest i generós que va anar seguit d’un acompanyament perquè les noves generacions assumissin la responsabilitat de seguir el seu llegat. La Mai Figueras tenia molt clar que havia fet molta feina de qualitat i que a partir del dia de la seva jubilació es dedicaria a tenir cura de la seva altra passió: la família, especialment els seus nets, que es van convertir en el seu motiu de vida fins al dia que ens va deixar.
Descansi en pau,