Marcel Casademont Vilaseca

Marcel Casademont Vilaseca

(1926-2023)

El dia 11 de maig ens va deixar el doctor Marcel Casademont Vilaseca, que fou el fonament i cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona, des de 1970 fins el 2001

Ramon Figuls Poch

Després de cursar la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona va adquirir una sòlida formació en tota l’extensió de la Patologia Mèdica de l’Aparell Locomotor (ell sostenia que el reumatòleg era el metge de l’aparell locomotor) simultaniejant l’estada al Servei de Radiologia del doctor Josep Maria Vilaseca Sabater, amb l’Escola de Reumatologia del doctor Pere Barceló Torrent i el Servei de Traumatologia del doctor Josep Maria Vilardrell Permanyer de l’Hospital de Sant Pau.

Estudiós dels confins de la Reumatologia va treballar en les malalties hereditàries i la seva classificació; en l’encreuament de la patologia raquídia i la neurològica, d’on sorgiren acurats treballs, que desenvolupà conjuntament amb el seu cunyat i neuròleg, el doctor Adolf Pou Serradell, i en la vinculació  de malalties digestives, pulmonars i dermatològiques, en els trastorns metabòlics de l’os i les malalties reumàtiques.

Va ser un dels primers metges que es va preocupar pel sofriment de les pacients que patien fibromiàlgia, entitat que fins aleshores (primers anys de la dècada dels setanta) era força desconeguda, posant en relleu el seu caràcter psicosomàtic i definint-la com la síndrome miotensiva cèrvico-escàpulo-toràcica, d’acord amb la topografia del símptoma principal, que és el dolor. I també va impulsar la formació d’un Grup Balint per a l’estudi de l’estat anímic d’aquestes pacients i la millor manera d’afrontar el tractament d’aquest trastorn, on hi participaven, a banda dels metges de l’equip, altres metges de diferents serveis.

Les sessions clíniques del Servei que moderava cada dimecres, una vegada s’havia enllestit el treball assistencial, on hi concorrien altres reumatòlegs externs a l’hospital, eren memorables tant pel rigor científic com per l’assessorament que donava als casos pràctics que se li presentaven al final de la comunicació.

Persona entranyable, amb una extensa cultura i elegant en les seves exposicions, va ser un excel·lent professional de la medicina, gran mestre i referent per a molts reumatòlegs.

Descansi en pau.