Encara colpits per la trista notícia de la desaparició prematura de l’amic i company Ramon Cunillera. El Ramon, com el coneixíem tots, ens ha deixat. Amb el seu bigoti inconfusible, els seus cabells rinxolat, i el seu somriure un punt sorneguer.
Vaig conèixer en Ramon l’any 1990, quan fèiem la residència de Medicina Familiar i Comunitària a l’Hospital de la Vall d’Hebron, amb el doctor Miquel Vilardell com a tutor hospitalari i el doctor Amando Martin-Zurro com a cap d’estudis. De molt jove, en Ramon ja destacava per la seva capacitat d’ajuntar voluntats i engrescar a altres companys en projectes, així com per la seva capacitat dialèctica i de treball.
Va acabar la seva residència a l’àrea bàsica de Castelldefels, on va coincidir amb companys com els doctors Jaume Sellarés, Joan Gené, Olga Pané, Marisa Galan i molts d’altres. Formava part d’aquelles primeres generacions de metges de família, que pensaven que tot estava per fer i tot era possible. De seguida, en Ramon va demostrar la seva inquietud per voler transformar les coses, per assumir reptes i per obrir nous camins. Va interessar-se per la gestió encarregant-se de la direcció de l’ABS de Lloret-Tossa, i va ser a la Corporació de Salut del Maresme i la Selva on va fer els seus primers passos com a gestor i va demostrar la seva capacitat i el seu potencial
Ha estat una persona amb una enorme capacitat per aprendre, però també per compartir coneixement de forma generosa. Tota la feina que va fer com a consultor, tant a nivell estatal com internacional, en son una mostra.
La seva trajectòria com a gestor, que inclou el pas per la Fundació Hospital de Mollet, va estar sempre molt lligada al Consorci Sanitari i Social, d’on va ser director general.
Sempre ha estat un referent de professionalitat i de compromís amb el sistema sanitari català. És pràcticament impossible no haver compartit amb ell un projecte, un grup de treball, una jornada. De les coses compartides recordo especialment un congrés de la SEMFYC a Platja d’Aro, un viatge a Califòrnia per conèixer el model de la Kaiser Permanente, i moltes tardes a la CAMFIC, discutint propostes i conceptes de gestió, elaborant documents. També les seves intervencions a la Comissió de Gestió del CSC, i sobretot tota la feina feta com a president de la Junta de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. La discrepància amb ell mai havia estat un problema, perquè a part d’un gran professional, era una persona bona. Era un plaer intel·lectual debatre amb ell.
Després de la seva etapa al Consorci Sanitari del Maresme, en Ramon va agafar la Gerència de la Corporació Sanitària del Maresme i la Selva, i ha estat al darrera d’aquesta institució fins als seus darrers dies, demostrant enteresa i serenitat fins i tot quan ja sabia que estava molt malalt.
El seu llegat perdurarà i tots els que l’hem conegut pensem que ha estat un privilegi compartir experiències de vida amb ell. Et trobarem a faltar, Ramon. Tot el nostre suport i estima a la família. Descansi en pau.