El doctor Ramon Vidal ens va deixar el 16 de juliol passat.
Nascut a Terrassa en una família tradicional i molt estimada, professionalment orientada al món econòmic, empresarial i jurídic, des de molt jove en Ramon va optar per seguir un altre camí i amb gran il·lusió i profunda vocació va estudiar Medicina. Es va especialitzar en Pediatria a l’Hospital de Sant Llàtzer de Terrassa on va treballar primer i, posteriorment, a l’actual Consorci Sanitari de Terrassa, d’on es va jubilar l’any 2019. També va exercir en l’àmbit privat a la seva consulta, de la qual es va jubilar l’any 2023.
El que va caracteritzar en Ramon és la seva gran humanitat i una generosa humilitat més gran encara, lluitant sempre des de la justícia i al costat dels malalts petits menys afavorits i vulnerables. Res no li feia por de dir o fer si allò significava un bé per als pacients i les famílies. Tot un exemple, digne d’agraïment, com així feien moltes famílies, i a seguir pels qui hem exercit i estimat la Medicina.
Al seu costat sempre va tenir la seva muller, Beta, que el va saber comprendre, respectar i li va permetre dedicar hores i hores a l’estudi i el treball mèdic. Els seus tres estimats fills, Josep, Ramon i Sergi, també van aprendre de petits que el Ramon pare era alhora indiscutiblement el doctor Vidal.
El doctor Vidal no es va dedicar només a atendre de manera molt propera, amb cura i estimació els nens “sense malaltia” i les seves famílies, sinó que conscient que li calia saber més es va superespecialitzar en Neuropediatria. Ho va fer a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat – Barcelona, amb el qual va mantenir el contacte fins a l’últim moment, fins i tot ja jubilat, perquè se li pogués consultar els casos més difícils que es presentessin i intentar trobar una solució. Aprofundia la clínica fins a l’esgotament per obtenir un diagnòstic i amb aquest l’esperança sovint “desesperada” d’un possible tractament.
Estudiós incansable i curós amb els malalts neurològics de més difícil diagnòstic, i sovint sense ni poder donar el nom de la malaltia, va presentar després de vuit anys de treball intens i silenciós la seva tesi doctoral, el 2 d’octubre del 2001, a la Universitat de Barcelona amb resultat d’excel·lent “Cum Laude”. El títol ho diu tot i, gairebé sense voler, el doctor Vidal va ser un precursor de l’actual intel·ligència artificial: Retard psicomotor durant el primer any de vida: Sistema informàtic per al seu estudi etiològic, orientat especialment als errors congènits del metabolisme.
A en Ramon no li agradava destacar, somreia sempre i era molt modest, amic dels seus amics, portant-los al cor, sense dir-ho, si no era necessari.
Una malaltia primer silenciosa el va sorprendre, la va estudiar a fons i era greu. La malaltia el va vèncer, però ell va mantenir la serenitat i fins que ens va deixar, molt tristament per a tots els qui l’hem estimat.
Moltes famílies i malalts t’enyoren, et recorden i et porten al cor. Deixes una empremta de mestratge gran en el món de la Pediatria i la Neuropediatria.
Gràcies, gràcies infinites pel teu exemple. Descansa en pau, Ramon, doctor Vidal.