Sabel Gabaldón Fraile

Sabel Gabaldón Fraile

(1956-2024)

Fou un referent en temes de bioètica i salut mental i pioner en temes de dol, cures pal·liatives i en l’abordatge i la comprensió en la diversitat de gènere en la infància i l’adolescència des d’una perspectiva ètica, evolutiva i de drets humans.

Marta Ramón Krauel, Paula Molina Giraldo, Montserrat Dolz i Abadia, Jon Izaguirre, i Marcela Mezzatesta Gava. Servei d’Endocrinologia i Departament de Salut Mental, Hospital Sant Joan de Déu Esplugues.

El doctor Sabel Gabaldón Fraile va ser psiquiatre del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, on va ocupar diferents càrrecs al llarg de tota la seva vida professional, incloent-hi cap d'interconsulta, cap de servei, coordinador del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital, referent de la Unitat de Dol i coordinador de la Unitat d’Identitat de Gènere.

Va ser un home entusiasmat pel coneixement profund del psiquisme de l’ésser humà al qual es va aproximar des de la psiquiatria, la psicoteràpia, la filosofia i la sociologia. Fou, a més, referent en temes de bioètica i salut mental i pioner en temes de dol, cures pal·liatives i en l’abordatge i la comprensió en la diversitat de gènere en la infància i l’adolescència des d’una perspectiva ètica, evolutiva i de drets humans.

Els que hem tingut la sort de conèixer-lo i treballar-hi també hem gaudit de la seva passió per l’art, per la literatura, i per la cultura en general. A més de la seva ment brillant, en Sabel va tenir sempre la sensibilitat de posar la mirada i l’atenció en temes complexos i el coratge de les persones íntegres que defensen les idees, els principis i els valors malgrat l’adversitat del context, tot mantenint una actitud ferma i ètica. Ha estat un referent per a tota una generació de psiquiatres més joves que s’han pogut inspirar en l’exercici d’aquesta professió a partir de la mirada humanista.

El seu pas per aquest món ens ha fet créixer, ens ha fet millors professionals i millors persones, i només tenim, en definitiva, paraules d’agraïment per la vida i una tristesa profunda per la pèrdua.