Potser algú considerarà que alguns dels mèrits que va aconseguir eren perquè pertanyia a una família de ginecòlegs i obstetres destacats, el seu avi, el seu pare, el seu germà gran eren ginecòlegs famosos amb una clientela notable. tot i això, jo he estat testimoni del seu glamur amb les dones que anaven al seu despatx, especialment les que buscaven solució a un embaràs que no havien aconseguit amb recursos naturals.
Santiago Dexeus tenia un aspecte d’home bo i d’home intel·ligent, ben vestit, ben rasurat i ben pentinat, que donava seguretat a les dones que l’anaven a visitar. a més, era afectuós, comprensiu i defensava els principis feministes.
Va ser partidari i abanderat de la píndola anticonceptiva, del dret a l’avortament, de la defensa de la salut sexual de la dona i de conceptes que s’allunyaven del paternalisme assistencial. Ho va defensar amb elegància, però alhora de manera rupturista durant el tardofranquisme, en una societat plena de tabús i prejudicis.
Va acabar la carrera a la Universitat de Barcelona el 1959 i va entrar com intern a la Maternitat de Barcelona, tot i que aviat marxa amb beques d’un any a l’Hospital St. Mary’s de Manchester, i a la Maternitat de Ginebra, i amb beques de sis mesos, a l’hospital broca i l’hospital de Creteil a París.
Torna a Espanya i el fan metge adjunt de la Maternitat, fins que el 1973 funda amb el seu germà José María l’Institut Dexeus, des d’on defensa la legalització de l’avortament, l’ús de l’anestèsia en el part per evitar el dolor, la inseminació artificial i la fecundació in vitro. Es fa famós amb la doctora Ana Veiga per aconseguir l’embaràs del primer nadó proveta, amb el naixement d’una nena nascuda per fecundació in vitro.
El 2009 pateix un conflicte domèstic. No es vol retirar, però els companys del servei li exigeixen que dimiteixi. Finalment, es veu obligat a marxar a casa i a obrir una consulta nova a la Clínica Tres Torres.
Al llarg de la llarga vida professional ha rebut un gran nombre de reconeixements o distincions científiques i acadèmiques tant a escala estatal com internacional i ha estat president de nombroses societats científiques. Fou doctorat honoris causa per la Universitat de Coïmbra. El govern de la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la medalla Francesc Macià i amb la Creu de Sant Jordi. Un ginecòleg referent carregat de premis i reconeixements.
[Obituari publicat a La Vanguardia el 13 d’abril de 2024].