El 14 de gener de 2019 va morir el doctor Jan Garcés Brusés.
Va néixer a Barcelona el 2 de maig de 1933. Fou el cinquè dels vuit fills del matrimoni del poeta Tomàs Garcés amb Pilar Brusés. Sempre va estar lligat a la Barceloneta i a la Selva de Mar, font d’inspiració poètica del seu pare.
En esclatar la Guerra Civil, quan ell tenia tres anys, va a l’exili amb la família al sud de França. Tornà a Barcelona l’any 1939.
Com a conseqüència d’una tuberculosi pulmonar, va descobrir Calella de Palafrugell, lloc que es transformarà en un refugi per gaudir de la seva gran afició: la lectura.
Va fer la carrera de Medicina a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Es llicencià l’any 1957 i va assolir el grau de doctor amb Premi Extraordinari de Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1977, amb la tesi doctoral titulada: “La malaltia tetànica: Nous aspectes clínics i resultats experimentals per a una nova terapèutica”, dirigida pel Prof. Dr. Francesc Gonzàlez i Sastre.
Exercí la medicina simultaniejant l’atenció ambulatòria, a l’Institut Social de la Marina, amb l’hospitalària, al Servei de Medicina Interna del doctor Robert Nolla Panadés de l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, actual Hospital del Mar. Allà va viure, amb la resta de treballadors d’aquell centre, la gran epidèmia de còlera de Barcelona de 1971 i la potent explosió de gas de l’any 1981 que va destruir part dels pavellons de pacients hospitalitzats i l’escola d’infermeria.
El 1970, té l’oportunitat d’aventurar-se amb el projecte del doctor Jaume Mas Marfany, creant la primera Unitat de Cures Intensives de Catalunya i pionera a l’Estat espanyol.
Les seves inquietuds innovadores el dugueren a col·laborar amb els doctors Carles Soler Durall, Lluís Casals Punti i Fernando Doncel Jaén per al disseny i la posada en marxa de l’Hospital General de Catalunya. Allà exercí la medicina des dels seus inicis, desembre de l’any 1983, fins que es va retirar professionalment.
La seva línia professional estava marcada per tres premisses:
- El treball en equip, integrant la infermeria, com a clau d’èxit.
- Davant els reptes que comporten els nous àmbits, mai s’ha de perdre l’esperança que es faci realitat tot el que t’imagines.
- La innovació en salut ha de basar-se a escoltar més tot el que poden transmetre els pacients.