Notícies

Metges, infermeres i treballadors socials debaten sobre com aplicar la llei que regula l’eutanàsia

• Mira el vídeo de la jornada

La Llei Orgànica 3/21, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia va entrar en vigor el 25 de juny de 2021 i reconeix el dret dels ciutadans en situacions de malaltia irreversible i/o de patiment greu, crònic i impossibilitant a decidir morir a través de l’eutanàsia o del suïcidi assistit. Espanya és el sisè país del món i el quart d’Europa que reconeix aquest dret.

L’aplicació d’aquesta llei interpel·la diferents professionals de l’àmbit de la salut i, per reflexionar-hi, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB), el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) i Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) van organitzar conjuntament la jornada de debat: ‘El dret a decidir com morir’, que es va celebrar el passat 11 de novembre a Manresa i que va comptar amb més de 700 assistents (200 de presencials i uns 500 de connectats online). El debat va girar al voltant dels vessants ètic i assistencial de l’eutanàsia i sobre el procés de presa de decisions i de suport als pacients per part dels professionals de la salut. La sessió va comptar amb aportacions de professionals de la medicina, la infermeria, el treball social i la filosofia.

La metgessa Cloti Morales Coca, membre del Comitè d’Ètica Assistencial d’ALTHAIA durant el període 2014-2019, va moderar el debat i va explicar el doble objectiu de la sessió: d’una banda, donar a conèixer els requisits que marca la llei per sol·licitar l’ajuda a morir i les garanties que tenen els pacients per exercir aquesta voluntat i, de l’altra, fer coneixedors als professionals de la implicació i garanties que suposa aquest procés per als professionals.

Eutanàsia i ètica professional

La jornada va començar amb la conferència “Sobre l’eutanàsia, reflexions des de l’ètica”, a càrrec de la doctora en filosofia Begoña Román Maestre. Román va incidir en tres idees clau per entendre la importància de l’aprovació d’aquesta llei. La gran novetat és que reconeix “el desig de morir fruit d’una decisió serena i autònoma d’una persona adulta i competent que ho expressa reiteradament i que considera que el patiment al qual està sotmès li resulta insuportable”. No es tracta, segons va advertir, “d’una disjuntiva entre eutanàsia i cures pal·liatives” i va afegir que “despenalitzar l’eutanàsia no significa que aquesta sigui bona, sinó que qui ha de decidir si és bona o no, és la persona que així ho vol”. D’altra banda, Román també va voler deixar clar que aquesta llei distingeix l’eutanàsia i el suïcidi assistit d’altres escenaris que ja estaven despenalitzats prèviament, com són: l’adequació de l’esforç terapèutic, el rebuig a un tractament eficaç i la sedació pal·liativa o terminal.

La filosofa Begoña Román Maestre durant la seva intervenció online

El segon punt sobre el qual Román va incidir va ser el paper d’acompanyament dels professionals que hauran d’assistir la petició. Per la filòsofa, “és important generar una aliança terapèutica” basada en dos pilars: la justícia i la confiança. El pacient té dret a una mort bona i aquesta mort no pot ser “un acte mecànic”, sinó que ha d’estar centrat en la persona. Els professionals han d’informar bé el pacient del seu diagnòstic i de les alternatives que existeixen. La persona que sol·licita l’eutanàsia ha de ser molt conscient de què està demanant, ja que és una decisió irrevocable. Ara bé, en aquest punt, Román va apuntar que és rellevant, des del punt de vista ètic, “no qüestionar si és el moment adequat per fer-ho, voler dissuadir el pacient o posar en dubte si el patiment és prou gran o no”. Finalment, la filòsofa també va assenyalar la importància d’atendre i d’acompanyar la dimensió social i familiar del pacient per tal d’evitar un dol patològic a les persones properes. 

 Visió interdisciplinària de l’eutanàsia

Després de la conferència de Román, va començar la taula rodona “Visió interdisciplinària de l’eutanàsia”, on van participar la llicenciada en dret, jurista especialitzada en bioètica, directora de la Fundació Victor Grífols i Lucas i de la Càtedra de bioètica de la Universitat de Vic (UVic-UCC), Núria Terribas Sala; la metgessa especialista en Medicina Intensiva, màster en bioètica per la Universitat Ramon Llull (URL), membre de la comissió consultiva de l’aplicació la Llei de l’eutanàsia del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) i presidenta del Comitè d’Ètica Assistencial d’ALTHAIA, Olga Rubio Sanchiz; la infermera llicenciada en antropologia social i cultural i doctora en sociologia Montse Busquets Surribas; i la diplomada en Treball Social i llicenciada en Antropologia i treballadora social en atenció pal·liativa a domicili al PADES de la comarca del Bages Montse Gomis Claret.

La jurista Núria Terribas va explicar els requisits i el procediment que marca la llei, tant per a la sol·licitud de l’eutanàsia com per al suïcidi assistit. El procediment inclou diferents requisits: la demanda per part del sol·licitant d’aquesta prestació de manera reiterada amb un marge de temps de quinze dies per assegurar que la decisió és meditada, la valoració de dos metges i la llum verda de la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya. Terribas assenyalar la importància que té en aquests casos el Document de Voluntats Anticipades (DVA), ja que si el pacient ja l’ha redactat prèviament, quan arribi el moment es donarà per vàlid l’expressat al DVA. Així doncs, la jurista va insistir que cal fer pedagogia perquè els pacients elaborin documents concrets de voluntats anticipades que no tinguin dificultats d’interpretació, perquè, va advertir: “Ningú no pot demanar l’eutanàsia per un altre”. 

Terribas va destacar alguns aspectes jurídics rellevants de la llei: “reconeix el dret i alhora el concep com una prestació pública de la cartera de serveis que han d’aplicar els centres públics, privats i concertats i que es pot sol·licitar que s’apliqui a l’hospital i també al domicili o a la residència on viu la persona”. Així doncs, es va preguntar “quin paper jugaran les mútues en tot això”. D’altra banda, un altre aspecte a remarcar és la regulació de l’objecció de consciència, que, segons va recordar, ha de ser “una decisió individual del professional i no d’una institució”. Terribas va posar sobre la taula el repte de vetllar perquè hi hagi equitat d’accés en tot el territori.

 Taula rodona “Visió interdisciplinària de l’eutanàsia”. D'esquerra a dreta: Montse Busquets, Núria Terribas, Cloti Morales, Olga Rubio i Montse Gomis

La metgessa Olga Rubio va reflexionar sobre el paper dels metges en el procés de sol·licitud d’eutanàsia. Per a Rubio és clau que el metge responsable tingui una “actitud d’acollida i d’acompanyament des d’una mirada de compassió, amb empatia i amb l’esperit de voler ajudar” i va demanar als seus companys “ser exquisits” amb el pacient i amb la seva família. També va posar el focus en les necessitats formatives, sobretot en matèria de comunicació i escolta activa, per tal de garantir la qualitat del procés. “No tots els professionals sanitaris tenen l’expertesa per fer una entrevista deliberativa que tingui en compte aspectes no només mèdics, sinó també psíquics, psicològics, emocionals, espirituals...”, va alertar. Rubio va reconèixer que aquesta llei suposa un repte en un moment de transformació del sistema sanitari i cal entomar-lo amb una visió integradora. En aquest sentit, el CCMC va crear la comissió consultiva de l’aplicació la Llei de l’eutanàsia, de la qual n’és membre la mateixa Rubio, i que assessora els equips que es troben davant d’una petició d’eutanàsia a través d’un model en xarxa multidisciplinari. 

Al seu torn, la infermera Montse Busquets Surribas va reclamar més visibilitat per als col·lectius d’infermeres i de treballadors socials que, segons va denunciar, no estan contemplats en el redactat de la llei, però que sí que formen part d’òrgans com la Comissió de Garantia i Avaluació de Catalunya. Les infermeres tenen un paper fonamental durant tot el procés deliberatiu i moltes vegades són interlocutores properes amb el pacient i la família. Busquets també va reflexionar sobre el concepte de “tenir cura” i el seu abast i va demanar reforçar el treball col·laboratiu de tots els agents implicats. “La llei marca un procediment, però l’important és fer-ho bé i l’ètica d’allò que fem. I aquí hi estem tots compromesos”, va concloure.

L’últim torn de paraula va ser per la treballadora social, Montse Gomis Claret, que va explicar que els treballadors socials s’han d’entendre com un “equip complementari de l’atenció primària” i que han de poder fer una correcta avaluació del malalt i del seu entorn. Va destacar que cal més formació per conèixer els requisits i límits que descriu la llei i també disposar de més temps per poder parlar amb el pacient i família sobre un tema que és complex i sensible. Per Gomis, la llei de l’eutanàsia “és un repte afegit que suposa un canvi de paradigma, com ho va suposar en el seu dia el pla de cures pal·liatives”.

Durant el debat, tots els professionals van coincidir en la idea que l’eutanàsia és un dret del pacient i que cadascú, des del seu àmbit, ha de tenir un paper d’acompanyament al pacient i al seu entorn proper en aquesta decisió. També en el fet que cal abordar cada cas des de la professionalitat, l’empatia i el respecte. Aquí, especialment, els vessants ètic i humà resulten fonamentals per garantir la bona qualitat de tot el procés.

Càpsula informativa per als professionals

Arran de l’aprovació de la llei que regula l’eutanàsia, el CCMC va encarregar a l’Institut de Formació Mèdica i Lideratge (IFMiL) una càpsula informativa adreçada als professionals mèdics, on es recullen els aspectes claus de la norma amb l’objectiu general de vetllar per la seguretat jurídica i medicolegal i pel compliment deontològic. En aquesta píndola es detallen, entre d’altres qüestions, els requisits, algunes situacions a tenir en compte o el funcionament del procediment que preveu la llei de l’eutanàsia. 

Suport emocional per als professionals

L’atenció i aplicació de sol·licituds d’eutanàsia pot generar un impacte emocional entre els professionals implicats. Fundació Galatea, coneixedora d’alguns casos de necessitat de suport emocional i/o psicològic específic, ha posat a disposició de tots els professionals de la salut que ho necessitin la seva Unitat d’Acollida per tal que l’equip d’experts de la Fundació valori quin recurs assistencial és el més adequat a les seves necessitats i situació.