El llibre s’inicia amb quatre cites que ens donen pistes de la personalitat d’un autor que en el pròleg indica la intenció de l’obra, que no es altra que explicar retalls i diferents escenaris de fets mitjançant relats curts, que els ordena atribuint a cadascun un mes de l’any. Tot i amb això, adverteix que la vida i les divisions del nostre temps són solament una convenció arbitrària. Les narracions són imaginàries, llevat la darrera, la del mes tretzè, al què anomena “genembre”.
Els diversos relats són part d’un trencaclosques que sovint sorprèn, però tots plegats trenen experiències, probablement irreals, que tracen viaranys al llarg d’una vida afaiçonada amb les dels demés.
El darrer capítol és autobiogràfic, sobre la última etapa vital de l’autor, en què descriu la tragèdia del seu dèficit visual sobrevingut, com l’afronta i tot allò que esdevé a patir de l’impacte de la malaltia en el metge. Aquest relat posa punt i final a la ficció i introdueix a l’obra un colofó de realitat i un episodi del què vam ser testimonis.
És una obra ben escrita, fàcil de llegir i que acompleix la funció de la narrativa en general, per la qual cosa és ben recomanable.