La imatge de portada no solament il·lustra el marc argumental de la narració, sinó també evoca part de les vivències de l’autora com a metgessa cooperant al Senegal. Aquell món i la gent amb qui va conviure la van captivar, deixant-li records inesborrables que ara li permeten omplir de matisos tot allò que descriu.
La trama parteix d’un viatge precipitat al Senegal que les dues protagonistes han d’improvisar per visitar al seu germà, ingressat a la UCI d’un hospital d’aquell país. A partir d’aquí l’acció és versemblant, plena d’agilitat gràcies als diàlegs de frases curtes i vocabulari molt actual, sense pretensions supèrflues. També els capítols són breus i s’ajusten a situacions i personatges ben diversos, que configuren un microcosmos llunyà, amb els seus colors, olors i costums.
Fins i tot el que és imaginari traspua un coneixement real i proper d’aquell entorn viscut per l’autora en moments intensos. La darrera part de l’obra inclou també reflexions sobre les diferències culturals i el sentit de la humanitat. En conclusió, una novel·la de bon llegir i ben recomanable.