No és freqüent que els metges que escriuen narrativa s’atreveixin a desenvolupar trames argumentals de llarga extensió, com en aquest cas. De fet, la novel·la que Naya va publicar el 2009 li ha aplanat el camí per fer aquesta. Coneix les etapes que succeeixen la primera idea, l’esbós; la documentació rigorosa, indispensable en aquests casos en què tot succeeix en un rerefons històric - viatges als escenaris i consulta d’arxius -, i com s’ha de desenvolupar un argument ben travat, amb fets versemblants i girs sorprenents, com han fet els grans mestres de les obres d’espies John Le Carré, Graham Greene i Frederick Forsyth, entre altres.
Acabades la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda es congria entre 1947 i 1949, i s’estén fins als fets succeïts entre 1989 i 1991 amb la caiguda de la URSS. Tot aquest període és un escenari d’espies, amenaces ocultes, intrigues i enjòlit.
L’escriptor fa palès des del primer moment un bon domini del relat i dels recursos lingüístics necessaris per a immergir el lector en el laberint d’escenaris i personatges reals i de ficció, que interactuen fins a no poder destriar quins són els elements verídics dels de la tramoia.
L’obra s’estructura en cinc capítols i un breu epíleg. Al final, una nota de l’autor exposa els arxius i museus consultats, i ens fa diversos aclariments. Entre aquests, ressalta la figura del diplomàtic hispà Ángel Sanz Briz, que va tenir un paper destacat en una part dels fets reals.