Coneixem l’autora a través de referències anteriors de Metges i literatura. Aquesta és la quarta, una obra de maduresa, de retrospecció i balanç. Ens n’adonem llegint el subtítol i les cites i l’epitafi romà, després de les dedicatòries inicials. El pròleg és de Mònica Miró, docent literària que, a partir del coneixement de l’escriptora i la seva trajectòria, ens ofereix una panoràmica magistral de l’obra.
El text segueix el fil vital de l’autora; l’estructura intercalant-hi prosa autobiogràfica i poemes extrets dels seus poemaris. Tot segueix una cadència narrativa que permet entendre i interioritzar la seva existència.
El primer capítol conté onze records de la infantesa i joventut que ens situen en el temps i l’espai, i permeten intuir la influència que han tingut en l’afaiçonament de la personalitat de qui escriu. El segon, el més extens, correspon a tota la vida adulta, familiar, social i professional. El tercer exposa la seva etapa més recent, des de l’accés al món de la poesia fins ara, i les connexions que veu entre aquest gènere literari i la “funció psicoanalítica”.
Les aquarel·les d’Elena Fieschi són les justes, però els poemes de la Dra. Castell tenen tots els colors de la seva personalitat, de les emocions i tot allò viscut.