Aquesta obra ja va ser comentada i difosa en aquesta secció l’any passat, editada el 2021 amb el títol “Atrapat”, i aleshores dèiem el que ara exposem:
La majoria d’autors literaris necessiten moltes pàgines per plasmar l’imaginari i descriure’l amb els matisos que saturen un món interior prolix al voltant d’un argument. Aquest no és el cas del Dr. Arnau, molt capaç de fer-ho amb una mínima extensió.
“Atrapat” consta d’un pròleg, quinze contes breus, el primer dels quals dona títol al llibre i cinquanta-tres microrelats. El pròleg és imprescindible per tal que qualsevol lector copsi l’interès del conjunt. L’obra passa dels relats breus als microrelats, dels arguments curts a les essències que s’integren i germinen dins de cadascú.
Al darrere de cada línia, de cada mot, s´hi desenvolupa una situació amb emocions indestriables. Només la poesia és capaç de tant en tan poc.
En alguns inicis, les cites d’autors esdevenen heralds del que segueix. En la brevetat, principis i finals convergeixen i contenen un univers, l’alfa i l’omega junts. L’epíleg clou l’obra amb la contundència de la paraula i la imatge alhora.
Aquesta nova edició, ara en castellà i disseny diferent, ordena els textos en funció de la seva extensió per mostrar el pas del microrelat al conte, en funció del que l’autor vol transmetre i de com vol fer-ho, amb un ritme progressiu que justifica el títol actual. Aquesta presentació original dona valor afegit a la nova versió, en aquest cas prologada per Franco Chiaravalloti, que adverteix que l’evolució des del relat de catorze paraules al de més de vuit pàgines demana al lector l’esforç de desxifrar les premisses i símbols de cada història, i fer la pausa necessària per entrar i sortir reiteradament d’una narració a la següent. Un esforç que s’ho val.