La narració, com si fos una obra de teatre, utilitza tres escenaris diferents que corresponen també a èpoques diferents de la Irene, la protagonista.
El primer ens situa breument a l’inici de la Guerra Civil i tot seguit a l’exili. En retornar a Barcelona, Irene, una jove novícia carmelita, se sent atreta per una altra. Tenen una relació afectiva superficial i molt reprimida que les aboca al trencament, a mitjans de la dècada dels quaranta del segle passat.
El segon es desenvolupa entre 1973 i 1979, una època diferent de la seva vida i també de la societat que l’envolta. Una fillola metgessa té una parella femenina estable i la situació li fa posar en qüestió el seu passat.
La tercera, a la primeria dels noranta, el fil de la història la du a retrobar-se amb l’antiga companya de noviciat i quan per fi s’acaba acceptant a si mateixa, la vida li nega cap altra oportunitat.
Es tracta d’una novel·la que juga amb el temps per desgranar un argument lèsbic en què aquesta opció és viscuda amb sentiments de culpa i marginació, mentre el món canvia i el que era socialment molt mal vist, esdevé normal.