Tenim a les mans l’obra madura d’una escriptora amb experiència literària. La dedica genèricament als pacients i als metges residents; aquest fet es justifica perquè l’argument està ambientat en el món hospitalari i en l’àmbit de la Psiquiatria. Els esdeveniments que envolten una mort li dona tocs de novel·la negra. El text, generós en extensió, està estructurat en 32 capítols que encadenen una trama que atrapa al lector, que no troba assossec fins arribar al desenllaç.
La narració té com a marc l’actual manera de viure la professió, l’assistència als hospitals i com entenem avui la psiquiatria, aspectes que aporten un valor antropològic sobre aquesta especialitat. El macrocosmos i el microcosmos nosocomial i els seus entorns estan ben exposats, les descripcions són minucioses però desproveïdes d’excessos, els diàlegs són directes i àgils, i el lèxic i la gramàtica són planers, sense floritures.
Al final hi ha un post scriptum titulat “Nota de l’autora” en què ens adverteix que tot el guió és una ficció; malgrat això, traspua un bon coneixement del món sanitari i molts dels elements que donen cos a la trama estan ben fonamentats i tenen com a rerefons l’experiència personal d’una vida lliurada a altri, finida abans d’hora.
En resum, aquesta novel·la té un gran interès i no s’ha de recomanar només a lectors sanitaris, sinó que satisfarà a qualsevol altre que s’hi endinsi.