Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
Presenten un decàleg amb propostes de canvi a partir de les lliçons apreses durant l’emergència sanitària
El Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGD) i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CIIC) han reclamat avui un pacte nacional per reformar el Sistema de Salut de Catalunya arran de la crisi de la pandèmia de COVID-19.
L’experiència viscuda davant de l’emergència sanitària de la pandèmia de la COVID-19 ha posat a prova els professionals i les estructures organitzatives del sistema de salut i ha permès extreure’n unes quantes lliçons. Aquesta crisi ha evidenciat mancances que cal corregir, però també fortaleses i oportunitats que cal aprofitar. A partir de les lliçons apreses, metges, gestors i infermeres han elaborat el ‘Decàleg per a la reforma del Sistema de Salut de Catalunya’, amb mesures per transformar el sistema de salut.
Només un pacte majoritari de totes les forces polítiques, a l’Estat i a Catalunya, pot garantir que, tal com ha posat en evidència aquesta crisi, la salut de les persones sigui una prioritat real. Això és el que la societat demana i només serà possible si es comprometen prou recursos per fer front a les necessitats de salut de la població.
Aquests recursos es tradueixen en 5.000 milions d’euros addicionals que caldria injectar al sistema de salut en un període màxim de 3 anys. El 60 % d’aquest pressupost addicional s’hauria de destinar a la millora de les condicions laborals dels professionals i a la dotació suficient de recursos humans. El 40 % restant caldria dedicar-lo a infraestructures, equipaments i tecnologia, amb especial atenció a l’avenç de la telemedicina.
La presidenta del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona, Paola Galbany; president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós; i el president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Pere Vallribera
La capacitat de lideratge i de compromís dels professionals ha quedat sobradament demostrada en aquesta crisi. Aquesta capacitat, així com els valors i el coneixement dels professionals, han de ser l’eix de la reforma del sistema. L’experiència viscuda ha demostrat que els objectius de l’administració, les organitzacions sanitàries i els professionals han de ser participats i compartits. Organitzacions i professionals han de disposar d’autonomia de gestió i capacitat d’autoorganització i, per fer-ho possible, cal apostar per flexibilitzar horaris i torns, minimitzar les tasques burocràtiques i impulsar la innovació i la tecnologia.
Per garantir que el pacient és el centre del sistema, s’ha d’impulsar de manera real l’atenció primària i la col·laboració i coordinació entre àmbits assistencials. Alhora, és necessari integrar els serveis sanitaris i socials. Quan es tracta de persones grans vulnerables, cal apropar aquests serveis als domicilis de manera prioritària, sense oblidar que és urgent assolir un acord que garanteixi l’atenció integral a les residències.
Pel que fa a salut pública, és evident que aquesta crisi ha demostrat que cal disposar d’estructures amb capacitat per fer front als nous reptes, tant davant d’una emergència, com a l’hora de fer prevenció i protecció de la salut. Els efectes del canvi climàtic en la salut, per exemple, són tot un desafiament en aquest sentit davant del qual hem d’estar preparats.
Davant de noves emergències sanitàries, és prioritari garantir la prevenció i protecció dels pacients i dels professionals, així com establir mecanismes de provisió de material i d’equipaments estratègics, promovent, per exemple, la producció industrial de proximitat.
La crisi ha posat en evidència que quan els diferents agents del sistema de salut alineen els objectius, s’aconsegueix donar la resposta necessària a la ciutadania. La pandèmia de la COVID-19 ha fet obrir els ulls al conjunt de la societat i ha demostrat la importància transcendent d’un bon sistema de salut, basat en unes estructures professionals i uns equipaments sòlids. Sense salut no hi ha economia i sense salut no hi ha futur. Ara és el moment d’afrontar el compromís i destinar al Sistema de Salut de Catalunya tot el que necessita per garantir aquest futur.
El decàleg compta amb l'adhesió i la participació de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, el Col·legi d'Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya, la Societat Catalana de Medicina Intensiva i Crítica, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, l’Associació de Metgesses de Catalunya, Metgesses.cat, l'Associació Catalana d'Entitats de Base Associativa (ACEBA), el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona (COFB), el Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat), la Cambra de Comerç de Barcelona, la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat, Salut, Consum i Alimentació (CUS), la Societat Catalana d'Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor (SCARTD), l'Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), el Cercle de Salut, el Col·legi de Logopedes de Catalunya, el Col·legi de Terapeutes Ocupacionals de Catalunya (COTOC) i el Col·legi Oficial d'Òptics i Optometristes de Catalunya (COOOC), la Societat de Salut Pública de Catalunya i de Balears (SSPCB), la Federació Espanyola de Tècnics Ortopèdics, la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) i l'Associació de Centres d’Atenció a la Dependència de Catalunya (ACAD).