Notícies

 

 

En l’actual context de reactivació a l’Estat espanyol del debat al voltant del dret a la disponibilitat de la pròpia vida en situacions de malaltia o discapacitat greu i de la despenalització de l’eutanàsia, el document destaca que aquest no és un debat essencialment mèdic, sinó social i polític. Correspon, per tant, als ciutadans i als seus representants democràtics decidir sobre aquesta qüestió i fer-ho amb el màxim consens. Això no treu, però, que la professió mèdica tingui molt a aportar en una eventual regulació, sobretot a l’hora d’aclarir conceptes i de vetllar pels interessos i la dignitat dels pacients, per la qualitat de les actuacions i per la seguretat jurídica dels professionals.

“Creiem que es oportú debatre i legislar sobre l’eutanàsia en aquests moments, però, al mateix temps, això no pot esdevenir l’excusa per deixar d’abordar la necessitat urgent d’invertir esforços i recursos per assegurar una atenció de qualitat a tots els pacients que es troben en el tram final de vida”, afirma el president del CoMB, Jaume Padrós. Per la seva banda, el president de la Comissió de Deontologia del CoMB, Josep Terés, assegura: “Lluny d’oposar-nos a la regulació de l’eutanàsia, volem deixar clar que aquest supòsit afecta un nombre relativament baix de casos i que la prioritat ha de ser garantir una mort digna i en pau a tothom, d’acord amb allò que ha donat i dona sentit a la vida de cadascú”. 

 

El document del CoMB recull un missatge molt clar: “ningú no hauria de desitjar morir per manca d’accés a les cures pal·liatives”. En aquest sentit, insisteix que cal assegurar l’equitat en l’accés a l’atenció pal·liativa integral i que això requereix destinar-hi recursos i facilitar la formació específica dels professionals. “L’accés a una atenció digna i de qualitat al final de vida ha de ser reconegut com un dret”, afirma Jaume Padrós. 

 

En les darreres dècades, Catalunya ha desplegat un sistema d’atenció als malalts terminals oncològics que ha comptat amb el lideratge dels professionals sanitaris, esdevenint un model de prestigi i referència mundial reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Malgrat que algunes comunitats autònomes també han desplegat el mateix model, encara hi ha molta població al conjunt de l’Estat espanyol que no se’n beneficia. D’altra banda, ha de ser una prioritat estendre l’actual model d’atenció als pacients amb malalties cròniques avançades no oncològiques (cardiovasculars, neurodegeneratives, etc.). 

 

El document del CoMB enumera i desenvolupa les principals claus per garantir una assistència de qualitat als pacients en situació de final de vida, començant per la importància d’identificar de manera precoç els malalts amb necessitats d’atenció pal·liativa per tal que el metge pugui conèixer de primera mà els seus valors, les seves pors i angoixes i la seva voluntat. Aquest coneixement ha de permetre als professionals valorar les necessitats del malalt (físiques, funcionals, psicològiques, espirituals, etc.) i iniciar la planificació de decisions anticipades amb la participació activa del pacient i del seu entorn proper. Comunicació, acompanyament i respecte a la voluntat del pacient esdevenen fonamentals en tot aquest procés, que té com a objectiu evitar al màxim el patiment físic i emocional i facilitar una mort digna i en pau. 

 

Un dels objectius del CoMB a l’hora d’elaborar aquest document també ha estat aclarir conceptes que sovint poden resultar confusos, però que són fonamentals per mantenir un debat rigorós. En aquest sentit, s’hi inclouen definicions i reflexions al voltant de conceptes com esforç terapèutic, sedació pal·liativa o terminal, eutanàsia i suïcidi assistit. 

 

• Document de Posició: L’assistència a persones en situació de final de vida
• Document de Posició en castellà: La asistencia a personas en situación de final de vida
• Document de Posició en anglès: End-Of-Life Care