Notícies

El Col·legi de Metges de Barcelona (CMB) ha dirigit un informe als seus afiliats en què els alerta de l'extensió de les múltiples formes de maltractaments de què són víctimes les persones de més de 65 anys, i els recorda la seva obligació de detectar i actuar quan tinguin la sospita que l'avi al qual atenen ha estat víctima d'algun tipus d'agressió. Tot i que asseguren que cinc de cada sis episodis de maltractament que pateix aquest col·lectiu estan silenciats, calculen que cada any se'n produeixen a Catalunya 10.560 nous casos.

El fenomen, comú en gent gran rica o pobra i independent de la seva formació cultural, té lloc tant en el domicili familiar com en institucions, i presenta la cruel característica que el principal agressor sol ser l'encarregat de cuidar l'avi. Moltes vegades, es tracta d'un familiar o empleat que necessita econòmicament la persona a la qual maltracta. Aquesta dependència mútua propicia una àmplia gamma de mètodes d'abús i garanteix el silenci o fins i tot que l'agredit dissimuli davant de qui el podria ajudar.

Avis i àvies que van créixer en els temps en què arribar a la seva edat era un fet venerable expliquen, quan es decideixen a fer-ho, que reben bufetades, empentes, puntades o crits humiliants de manera habitual. L'informe del CMB, inclòs en el seu Quadern de bona praxi, explica que un nombre considerable d'avis és víctima de violació sexual, sodomia o és utilitzat en fotografies pornogràfiques.

El dolor emocional, descrit com una forma freqüent d'abús psicològic, consisteix a humiliar, intimidar, amenaçar o tractar de manera infantil avis amb plenes capacitats mentals . En altres casos, prossegueix el CMB, el maltractament --en aquest cas, frau-- és financer i consisteix a falsificar la firma de la víctima per cobrar xecs, a malversar el seu patrimoni o a coaccionar-lo perquè subscrigui documents que el deixaran sense poder econòmic.

"Tots aquests actes tenen una repercussió important en la salut de l'avi agredit i sovint disminueixen la seva supervivència", assegura l'informe, que ha coordinat el doctor Antoni Yuste, vicepresident de la Societat Catalana de Geriatria. "Aquests maltractaments es poden comparar als que s'infligeixen als nens --afegeix--, però els recursos legals i socials per defensar la gent gran són menys universals, obligatoris i sofisticats que els que protegeixen els menors".

Per aquest motiu, i per la reticència general dels avis a denunciar el seu sofriment, el CMB apel·la a la "capacitat i sensibilitat" dels metges per captar aquests abusos i, per si els falta informació, els descriu un llistat de signes i símptomes físics o psíquics que haurien de despertar la sospita d'un maltractament.

"Encara que se suposa que el metge està en la millor situació social per detectar aquestes agressions, especialment per la confiança que els tenen els avis, molts facultatius no són capaços de diagnosticar el problema perquè la seva formació no va incloure aquesta mena de situacions --diu el document--. S'ha de tenir en compte a més que les relacions humanes, i les familiars, són complexes".

També els recorden que qualsevol acció judicial que s'emprengui tindrà un procés lent durant el qual agredit i agressor seguiran convivint.

L'agilitat dels serveis d'urgències en el diagnòstic d'aquests atacs és fonamental, afegeix el CMB. "Aquests equips han de saber com informar la fiscalia o el jutjat dels casos en què hi hagi un risc vital", afegeixen. Per facilitar aquestes actuacions, els metges demanen que s'elaborin protocols d'actuació per als centres d'assistència primària, els hospitals i les residències d'avis.

A aquest problema no se li està donant la importància que exigeix la seva magnitud, assegura l'informe del Col·legi de Metges. "La majoria de casos no afloren, ningú els coneix i no s'actua", afirma Roger Bruguera, advocat del CMB. "Tenim l'obligació professional, ètica i legal de no donar-los l'esquena", manifesta l'informe.