Notícies

• La saturació -i, ocasionalment, col·lapse- que periòdicament es viu als serveis d’urgències demostra que, més enllà de l’actual context d’epidèmia, l’origen d’aquesta situació es troba en la suma de diverses causes sobre les quals cal actuar de manera decidida i que tenen a veure amb la insuficiència pressupostària i la manca de recursos, però també amb dèficits estructurals i organitzatius i amb l’evolució sociodemogràfica de la població
• L’infrafinançament crònic de la sanitat, sumat a les retallades pressupostàries dels últims anys (es calcula que el sistema ha perdut més de 8.800 milions d’euros en els darrers sis anys) i a l’ofec econòmic que pateix la Generalitat han suposat una gran pèrdua de recursos humans i d’inversions. En ple debat dels pressupostos, és el moment de reclamar a tots els grups parlamentaris un esforç per arribar al consens per tal de recuperar els nivells de despesa en salut d’abans de la crisi. La insuficiència pressupostària en sanitat posa en risc un dels pilars bàsics de l’estat del benestar.
• Constatem que continuem molt lluny de la despesa en salut de l’any 2010, just abans de l’inici de les retallades. Tenint en compte el pressupost consolidat previst per al 2017 (8.876,1 milions d’euros), la despesa per càpita serà de 1.186 euros, encara molt per sota dels 1.297,5 euros per habitant de l’any 2010. De fet, la realitat és que encara ens trobem al mateix nivell de despesa que fa deu anys. Aquestes xifres són de les més baixes de l’Estat espanyol i, evidentment, continuem molt lluny de la despesa dels països de l’entorn europeu.
• L’esforç i el compromís dels professionals que treballen als diferents nivells assistencials està suplint les insuficiències del sistema, malgrat no rebre el reconeixement corresponent des de la perspectiva professional i laboral. La millora del finançament ha de permetre alleugerir les càrregues de treball, recuperar les contractacions i les retribucions i donar estabilitat als professionals.
• L’actual model assistencial no s’ha adaptat als canvis sociodemogràfics dels últims anys i, en especial, a l’increment progressiu del nombre de pacients crònics, els quals requereixen una atenció integral basada en la coordinació entre els serveis sanitaris, socials i comunitaris. Cal avançar cap a un model d’atenció integral que garanteixi una assistència de qualitat en el domicili i que permeti reservar l’opció de l’hospitalització als casos greus i complexos.
• La saturació als serveis d’urgències reflecteix l’impacte que la crisi econòmica ha tingut en les famílies i la capacitat de resposta insuficient dels serveis socials i comunitaris a l’hora de donar suport a pacients fràgils que sovint viuen sols i que, davant de qualsevol descompensació, acaben a l’hospital. La feblesa d’aquestes estructures té un impacte directe en l’increment de la demanda assistencial. Amb uns serveis socials i comunitaris més forts i àgils seria possible trobar alternatives a l’ingrés hospitalari.
• Cal reforçar de manera específica l’apoderament de l’atenció primària i dotar-la de més recursos perquè pugui tenir més capacitat resolutiva i col·laborar estretament amb la resta de nivells assistencials i amb els serveis socials i comunitaris.
• Amb l’objectiu de millorar l’atenció als nostres pacients, oferim la nostra col·laboració a la conselleria de Salut per participar en l’elaboració del Pla d’Urgències que s’ha anunciat recentment.

Més informació

• Comunicat dels representants dels metges en relació a la situació als serveis d'urgències