Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
Acceptar Rebutjar
Reserva un dia i hora per realitzar un tràmit a les oficines d’Atenció al Col·legiat i ser atès per un dels nostres assessors.
Col·legiat
No col·legiat
Et facilitem la cerca de documents i publicacions del CoMB amb aquesta eina documental
Accés a la cerca avançada.
El temps que els professionals dediquen als pacients és un recurs molt preuat, però, a la pràctica, es veu minvat de manera molt important pels procediments burocràtics. La pandèmia de la COVID-19 ha fet molt evident aquesta realitat. Un dels exponents més clars n’ha estat la saturació viscuda a l’atenció primària a causa de l’allau de tràmits, especialment, els relacionats amb la gestió de les incapacitats laborals (IL).
Però, més enllà dels efectes de la pandèmia, hi ha altres factors que també han estat i són determinants per considerar prioritària la necessitat de desburocratitzar el nostre sistema sanitari. Alguns dels més rellevants són:
El Codi de Deontologia del CCMC recorda als professionals que han de prioritzar l’activitat assistencial directa per davant d’un tràmit administratiu demorable. En aquesta línia, el CCMC ha fet públic el document de posició Desburocratitzar el procés assistencial. Una proposta per millorar el temps dedicat a l’assistència als pacients, en el qual insta el Govern de la Generalitat i la conselleria de Salut, d’una banda, a crear un grup de treball conjunt amb la màxima immediatesa per a la modificació de les activitats burocràtiques que són de la seva competència i, de l’altra, a reclamar canvis en relació amb totes aquelles que depenen d’altres administracions, amb l’objectiu d’aplicar les millores que són imprescindibles.
Abans d’entrar a fer propostes concretes en els àmbits i procediments en els quals hi ha més marge per reduir o suprimir la burocràcia, el document planteja unes consideracions bàsiques:
1. El temps dedicat a activitats que no aporten valor compromet el temps de dedicació a l’activitat assistencial per a la millora de la salut de les persones i de la comunitat, suposa un malbaratament de recursos públics i genera un clima que afecta l’autoestima dels professionals.
2. Les activitats redundants, reiteratives i que no aporten cap millora o valor ni al pacient ni al sistema haurien de ser suprimides.
3. Les activitats burocràtiques que es poden fer amb recursos informàtics, sistemes de registre o amb la participació d’altres professionals s’haurien de resoldre fora dels circuits assistencials.
4. Les modificacions que es plantegin han de ser compatibles amb:
Les propostes de millora formulades al document se centren en aquelles activitats que actualment generen més activitat burocràtica als centres sanitaris:
Es proposa incorporar les declaracions responsables dels pacients/treballadors per a baixes de curta durada i reduir el número de comunicats obligatoris en el cas d’accidents i de malalties greus i/o de llarga durada, fent prevaldre el criteri del facultatiu a l’hora de valorar la continuïtat de la baixa per incapacitat o l’alta.
Els programaris de prescripció electrònica han de mantenir la responsabilitat del metge prescriptor al llarg de tot el període de vigència, tot facilitant les renovacions dels tractaments. Això implica que el sistema deixi de considerar, com és habitual actualment, aquesta renovació com una tasca que han de fer els metges de família, encara que no en siguin els prescriptors. D’altra banda, també implica eliminar les validacions i visats que encara es requereixen per a la prescripció de certs medicaments i productes (per exemple, bolquers): el metge prescriptor n’és el responsable i no cal fer-ne cap validació prèvia.
Cal definir amb més rigor i amb més detall quins informes formen part de la cartera de serveis del sistema sanitari públic i quins no. I, sobretot, cal difondre i fer pública aquesta informació entre la ciutadania de manera adequada i eficaç. D’altra banda, determinats tràmits administratius es podrien resoldre amb el suport i la participació d’oficines municipals o d’una altra administració i, fins i tot, d’oficines de farmàcia (per exemple, l’obtenció del QR que certifica la vacunació COVID-19).
Les exploracions complementàries han de ser sol·licitades pel metge que les indica, sense que es requereixi la intervenció d’altres metges ni d’un procediment de validació. De la mateixa manera, si un metge remet el pacient a un altre metge o si programa una revisió o seguiment, se n’ha de responsabilitzar dels tràmits sense necessitat de transferir aquesta petició al metge de família. D’altra banda, a tots els nivells assistencials es duen a terme tasques molt repetitives i subjectes a protocols ben definits i coneguts que generen molta pressió assistencial i que podrien ser delegades a altres professionals sota supervisió i responsabilitat del metge.
Cal fer un revisió profunda dels procediments de gestió i de control de les actuacions sanitàries i dels sistemes de registre i de recollida d’informació per evitar-ne duplicitats i redundàncies en les sol·licituds de dades. Molts procediments poden ser optimitzats, com les declaracions de malalties obligatòries, els formularis de tot tipus que s’utilitzen per a l’activitat assistencial, per a les prestacions i per als procediments (mèdics o quirúrgics); per a les vacunacions escolars i per a les interrelacions entre professionals i institucions, etc.
Conclusions: